Un territori a prop de la costa és sinònim de turisme, i al mateix temps, creació de llocs de treball, sobretot en sectors com l’hostaleria o la restauració. La temporada turística, per tant, ha fet que les comarques gironines continuïn creixent en ocupació malgrat i el descens generalitzat arreu d’Espanya i Catalunya. Girona, a més, és la província que més ha pujat durant el mes de juliol segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social. Ho ha fet un 3,52% després de sumar 12.655 afiliats respecte al juny d’aquest mateix any, el que ha fet disparar la xifra als 371.726, rècord històric a les comarques gironines.
En termes interanuals el creixement és del 4,97%, sent una de les províncies amb un increment més alt. De fet, només és superada per les Illes Balears (+11,08%), Tenerife (+8,42%), Las Palmas (8,29%), Màlaga (+7,09%) i Alacant (5,88%), també molt arrelades al turisme. Per tant, també és una millor xifra que l’any 2019, l’últim estiu abans de la pandèmia. Durant el mes de juliol de fa tres anys es van registrar 356.455 afiliats, mentre que enguany n’han estat un 4,28% més.
Dels 12.655 nous afiliats el mes de juliol a Girona, gairebé la meitat van ser joves entre 16 i 19 anys. De 8.602 registrats al juny es va passar a 14.883, el que significa un augment mensual del 73%. També creix amb força l’afiliació entre joves d’entre 20 i 24 anys. Ho fa un 19,5%, situant la xifra en 30.275 afiliats. Mentrestant, les altres franges d’edat augmenten en una escala menor o, fins i tot, baixen lleugerament. Per altra banda, el sector que ha crescut més en l’últim mes ha estat el de l’hostelaria (+10,6%), que té ara 56.212 afiliats.
L’atur puja
Històricament, entre els mesos de juny i juliol hi havia una baixada en el nombre de persones aturades a les comarques gironines a causa de les últimes contractacions de la temporada d’estiu. Aquest any, però, la cosa ha canviat, i el nombre d’aturats ha pujat un 1,2% respecte al juny. El mes de febrer d’aquest any es van comptar només cinc persones més a l’atur respecte al gener. Després, les xifres van anar baixant durant quatre mesos consecutius fins ara, quan respecte al mes de juny hi ha 365 persones apuntades al servei públic d’ocupació.
D’aquesta manera, ara hi ha un total de 31.013 aturats segons les dades del Ministeri. Uns nombres que, comparats amb els de l’any passat, continuen de baixada. El juliol de 2021 hi havia 5.939 aturats més que ara, el que significa una davallada del 16%. Tot i així, si les xifres d’afiliats són millors que les del 2019, l’estiu abans de l’esclat de la Covid-19, amb l’atur no passa el mateix. Durant el juliol de 2019 es van comptar 30.703 persones apuntades al servei públic d’ocupació, un 1% menys que aquest any.
Girona ha estat la província catalana que més ha notat aquesta pujada de l’atur. Barcelona (+1,17%) i Tarragona (+0,23%) també han incrementat els nombres, mentre que Lleida els ha baixat (-0,33%). A Catalunya hi ha ara 341.391 aturats, un 16,4% menys si es compara amb el juliol de l’any passat. Així, la pujada de l’atur ha estat general arreu de l’Estat Espanyol. En l’àmbit estatal l’ascens ha estat també mínim, del 0,11% respecte al passat mes de juny, fent que la xifra sigui ara de 2.883.812 persones apuntades al servei públic d’ocupació. En canvi, la baixada respecte al juliol de 2021 continua sent considerable (-15,6%). Tot i així, és la primera vegada des de 2008 que es puja en atur a l’Estat.
Diferències amb l’EPA
Fa una setmana, les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) mostraven una de les taxes d’atur més baixes en els últims 15 anys i el nombre més alt de la sèrie històrica en persones ocupades. Ara, però, les regles han canviat, i les estadístiques de juliol no són tan optimistes com van ser les del segon trimestre de l’EPA.
Tot i que les dues estadístiques provenen de fonts diferents -una de l’INE i l’altra de la Seguretat Social i el SEPE-, les dues són certes. I és que l’Enquesta de Població Activa és coherent amb les xifres d’afiliació mensuals dels sis primers mesos de l’any, mentre que la del Ministeri és d’aquest passat mes de juliol. En aquestes últimes setmanes ja es pot començar a intuir la frenada provocada per l’increment dels preus i la incertesa internacional que ha aconseguit contagiar al mercat laboral. Així, els sectors que havien de créixer més no ho han fet, i els altres on es preveia una lleugera caiguda, han perdut pes amb més força. Caldrà veure, per tant, si aquesta tendència continua en els pròxims mesos. Les regles no conviden a l’optimisme perquè la segona meitat de l’any sol ser més dolenta que la primera, i es crea molt menys treball o s’arriba a perdre.
