Els avenços científics i industrials que s’han iniciat al segle XIX han impulsat l’especialització de l’home. I actualment, la ruta de l’estudiant passa per centrar-se més i més en alguna àrea per orientar-se cap al món laboral. Assignatures alternatives que apunten a una matèria, batxillerat social o tecnològic i graus que titulen sota una etiqueta: científic, enginyer o mèdic. Les aportacions dels professionals poden quedar aleshores limitades en moltes altres àrees. Malgrat que, en un món cada vegada més connectat i en el qual la innovació i la creativitat prevalen, els talents que destaquen en diverses matèries es veuen cada vegada més cotitzats per les companyies. Són els anomenats polímates.
En no existir una titulació concreta, «el concepte de polímata no és el perfil que contracta l’empresa com a tal», sinó que busquen persones amb aptituds transversals, destaca Javier Sirvent, assessor d’empreses, emprenedor, inventor i divulgador científic. El també polímata confés explica que, en el seu cas, les companyies el contracten per «parlar de futur i per fer pensar a la gent que poden passar coses».
Els polímates han aparegut al llarg de la història donant exemple sobre la importància precisament de creuar coneixements, aplicar-los i combinar-los per obtenir millors resultats. Un dels primers polímates que han transcendit va ser Imhotep -a l’Antic Egipte-, que va aconseguir especialitzar-se tant en medicina, com en arquitectura i astronomia. De fet, va ordenar construir la primera piràmide de la història, la de Saqqara. El van seguir Aristòtil (filosofia, ciència, política i biologia) i Leonardo da Vinci (pintura, escultura i filosofia), entre molts d’altres. El primer estudi sobre polímates és recent i es va fer gràcies a la col·laboració de l’empresa 3M i diversos investigadors de Deusto Business School. Aquest qüestiona si alguns dels genis de la història haurien quedat limitats actualment per la cotilla acadèmica.
«Últimament es parla de Natalie Portman, que s’ha distingit en psicologia i com a actriu, Carlos Herrera, com a cuiner, periodista i metge, i el Gran Wyoming, periodista i metge», indica Fernando Tomé, vicerector d’estudiants, ocupabilitat i internacionalització de la Universitat de Nebrija. Llavors, la polimatia és a l’abast de tothom? Per què aquests perfils interessen cada vegada més a les empreses?
Ser polímata requereix la capacitat d’arribar a l’excel·lència en dues o més àrees del coneixement, segons l’estudi de Deusto Business School. Aquest estudia la possibilitat que tinguin «una plasticitat neuronal més gran dins de cada i entre els dos hemisferis cerebrals». Aquestes característiques aportarien una capacitat més gran per processar i integrar la informació, cosa que no estaria restringida al resultat de l’herència genètica, sinó que també es podria veure influïda pels hàbits i estímuls del medi ambient. Tanmateix, l’informe apunta que no hi ha evidències neurocientífiques que confirmin aquesta teoria. «Jo crec que no és tant que hi hagi una predisposició, sinó la curiositat i l’atzar després d’anys de vida professional en la qual s’hagi passat per diferents facetes», explica Carlos Rebate, polímata i director de transformació a Securitas Seguridad España. D’aquesta manera, segons els experts es poden resoldre els problemes de diferents formes en disposar de coneixements de diverses experiències.
«L’especialització és un risc perquè la intel·ligència artificial conquerirà molts camps tècnics, i a més elimina el pensament lateral», afegeix. D’altra banda, la tendència cap a la hibridació tecnològica que s’aprecia en indústries noves i tradicionals constitueix un camp abonat perquè el polímata destaqui, afegeix l’estudi.
Polímates per obligació
D’altres exerciten la polimatia per exigències del guió. Amb una taxa d’atur propera al 30%, «els joves cada vegada han de saber més, per això es cursen més els dobles graus. Fa 30 anys ningú estudiava dues carreres», indica Tomé.
Per la seva banda, les empreses cada vegada s’adonen més que amb la visió de la seva indústria no és suficient per generar innovació, sobretot després de la irrupció digital. I aquests perfils més multidisciplinaris poden aportar una perspectiva més global i diferent que permeti anar un pas més enllà. Empreses com Unilever, Procter & Gamble o Beiersdorf tenen en compte aquests treballadors i «els fa passar per diferents funcions perquè tinguin un talent més transversal i posteriorment situar-los en alguna posició», descriu Puri Paniagua, headhunter i autora de Muestra tu talento.
