De la cistella de la compra a Europa a l’Assemblea General de l’ONU d’aquesta setmana a Nova York, la crisi alimentària derivada de la invasió russa d’Ucraïna té el seu ressò a tot el món. A les més de 400 milions de persones que depenien directament del «graner d’Europa» per menjar se suma el fet que Rússia, principal exportador de fertilitzant del món, ha decidit tancar l’aixeta a conseqüència de les sancions econòmiques, i això tindrà una repercussió directa en la que serà la primera gran temporada de collites de cereal després de l’inici del conflicte el passat 24 de febrer.
Aquesta crisi va ser una de les prioritats a l’Assemblea General de l’ONU perquè les conseqüències de la guerra per al sector alimentari han amenaçat amb fam els països més vulnerables i ha desafiat les butxaques dels ciutadans del primer món degut a la inflació.
Els agricultors espanyols, que es troben a les portes de l’època de sembra, ja es plantegen què fer per garantir les seves collites. Del que decideixin, i del que puguin fer, depèn no solament la qualitat del producte, sinó també el preu al qual els seus productes arribin al mercat.
«Compte amb jugar amb el pa, això no és cap ximpleria. Hi ha molts agricultors com jo que, a menys d’un mes de la sembra, ens estem plantejant si fer-ho o no. I, alguns dels que ho facin, potser ho fan sense fertilitzant, la qual cosa suposa collir la meitat del normal», assegura José Roales, responsable nacional de Cultius Herbacis de la Coordinadora d’Agricultors i Ramaders (COAG).
Segons COAG, el cost de producció d’aliments a Espanya ha augmentat de mitjana un 40%. Això sí, mentre que el preu de productes com els carburants ha crescut un 90% o el de l’alimentació animal un 38%, el dels fertilitzants ho ha fet un 150%. Aquest increment, que encara no s’ha vist reflectit en l’etiqueta que veuen els consumidors quan van a comprar, podria començar a notar-se més clarament a partir de la propera collita.
«Menys abonament, menys hectàrees collides i menys producció es tradueixen inevitablement en què hi haurà menys cereal en el mercat i en què els preus pujaran. Els aliments barats s’han acabat. Estem parlant que cada vegada hi haurà més gent que no podrà comprar aliments tan bàsics com pot ser un litre de llet o una barra de pa», avisa Roales.
Els Estats Units i la Unió Europea, d’una banda, i Rússia de l’altra, s’acusen mútuament de ser responsables del bloqueig a l’exportació dels fertilitzants russos a la resta del món. Tot i que l’ONU no s’ha pronunciat, sí ha reconegut les dificultats que estan trobant les empreses russes per exportar el seu producte.
Aclariment de Borrell
Per això, a la seva arribada a Nova York el passat cap de setmana, Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, va decidir reunir-se amb el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, per garantir-li que els 27 no estan posant cap obstacle a la importació de fertilitzants russos, segons Efe. No obstant això, Rússia insisteix que tant la UE com els Estats Units estan limitant l’accés als seus mercats.
Tot i que el mercat comunitari no sanciona directament la importació d’aquesta mena de productes, la veritat és que sí que s’estarien produint reticències a l’hora de tractar amb empreses exportadores russes per por de possibles sancions futures.
