Hi ha indicis d’un empitjorament dels terminis de pagament?.
Estem veient que algunes empreses estan començant a abusar de les seves posicions de domini. Empreses que et diuen, «et pagaré 120, a 160, a 180 dies», per sobre del termini legal de 60 dies, malgrat que en aquest país està prohibit pactar terminis de pagament des del juliol del 2010. Per què? En l’actual context d’inflació i pujada dels tipus d’interès retardar el termini de pagament et permet finançament més barat. Això, de moment, s’està donant en situacions puntuals, però a mig termini pot provocar la ruptura de la cadena de pagaments, amb les conseqüències que això té sobre l’economia, i això ens inquieta.
La recent aprovació de la coneguda com a «llei crea i creix» suposa un pas important en la lluita contra la morositat...
Sí, no hem estat capaços encara d’explicar la transcendència que té...
Una de les mesures més rellevants és la que obliga les empreses que contractin amb el sector públic a estar al dia en el pagament als seus subcontractistes abans de cobrar les certificacions d’obra.
Aquesta llei aplica directament el concepte que ningú pot tenir accés a diners públics si no està complint amb els terminis de pagament. No pot ser que hi hagi 82.000 milions d’euros de les empreses cotitzades que estiguin per sobre del termini legal de pagament de 60 dies que regeix a Espanya i que exigeix Europa. Què és el que incorpora la nova llei? Que el contractista principal pagui el subcontractista. L’administració pública s’encarrega de pagar un contractista principal i el que passa després amb el subcontractista no ho sap ningú. Cobra quan li dona la gana al contractista principal. Què és el que hem aconseguit? Que quan el contractista principal tingui una obra de més de 5 milions i presenti la certificació de final d’obra, no cobri si no certifica també que ha pagat al subcontractista. És una gran fita.
La llei «crea i creix» ja ha estat publicada al BOE, però quan serà efectiva aquesta mesura?.
El desenvolupament de la llei necessita un reglament. Ens han dit a la Secretaria d’Estat d’Economia que aquest reglament hauria d’estar aprovat en un termini de dos o tres mesos.
Tot i que encara no és efectiva aquesta mesura, ja han notat una millor predisposició de les grans empreses respecte les seves subcontractes?
No, no, al contrari. Segueix havent-hi molta resistència. Al Senat es va pretendre incorporar una esmena per desactivar-la. I és que resulta que l’organització que està en el diàleg social representant les pimes diu que no és el moment d’exigir a les empreses que demostrin que han pagat els altres.
Es refereix a Cepyme?
Sí.
Què és el que interpreta que està dient exactament Cepyme sobre aquest nou precepte?.
Que no és el moment d’introduir burocràcia perquè es pagui les pimes. I que ara convé deixar que les coses continuïn igual. És com si et diuen «escolta, com que estem en crisi no passa res si no et pago a final de mes, perquè no és moment per exigir».
Quin grup parlamentari va adoptar aquesta iniciativa al Senat?.
A través del grup popular es va presentar una esmena perquè el termini màxim legal de pagament de 60 dies comencés a comptar, no des de l’entrega del producte o del servei, sinó des de la data de la factura. Si aquesta esmena hagués tirat endavant s’haurien anat en orris tots els avenços aconseguits en la tramitació del projecte de llei al Congrés. Era l’esmena 44 i el contingut era tan fort que quan vam explicar a tots els grups el que estava passant, el PP la va retirar unes hores abans de la votació. Aquesta és la tasca que està fent la Plataforma, la d’un gos pastor que vigila que les ovelles estiguin bé.
A més, les grans empreses de més de 250 treballadors que optin a una subvenció superior a 30.000 euros hauran d’acreditar el compliment dels terminis legals de pagament amb els proveïdors mitjançant certificació emesa per un auditor inscrit en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes. Serà eficaç aquesta mesura?
El que diu la llei és: «Tu has de pagar bé, si no, no tindràs diners públics, no tindràs subvencions». I no serveix una declaració responsable per garantir que pagues bé. Això és una presa de pèl i així ho vam dir a la vicepresidenta Calviño. Les pimes i les microempreses paguen bé, perquè no poden no pagar bé. No tenen posició de domini. Hem aconseguit que les empreses més grans, per accedir a una subvenció, a més de justificar que estan al dia en el pagament amb Hisenda i la Seguretat Social, presentin un document ad hoc signat per un censor jurat que justifiqui que compleix els terminis de pagament amb els seus proveïdors. Això és necessari perquè les auditories que fan les empreses ens enganyen.
Quan es farà efectiva aquesta obligació?
És un punt que també haurà de detallar el nou reglament. L’1 de gener hauríem de començar l’any amb unes noves regles absolutament clares i concises contra la morositat.
Una altra mesura nova és la publicació anual de la llista d’empreses moroses, amb deutes a proveïdors de més de 600.000 euros. Quan veurem la primera?.
Espero que l’administració aprovi la instrucció que permeti publicar aquesta llista com més aviat millor. Les empreses cotitzades tindran l’obligació de posar a la seva pàgina web el període mitjà de pagament i el volum de les seves factures fora del període obligatori. Aquesta obligació i la llista de morosos avancen en una transparència que concedeix prestigi.
Per què ha sigut impossible aprovar un règim sancionador contra els que incompleixen els terminis de pagament si tots els grups parlamentaris han votat a favor de fer-ho?.
Respondria a aquesta qüestió amb una altra pregunta: Quins interessos hi ha d’haver al darrere perquè en aquest país faci 12 anys que no hem aconseguit aprovar un règim sancionador? El passat octubre es va presentar una proposició de llei per adoptar-lo, es va votar per unanimitat, però hi ha hagut més de 60 pròrrogues del termini d’esmenes al Congrés que n’estan retardant una vegada i una altra la tramitació. Però miri, amb la nostra feina ja hem aconseguit coses importants i hem aconseguit que la presidenta de la Comissió Europea, la senyora Von der Leyen, hagi inclòs en el seu discurs anual el tema de la morositat i les pimes. Reivindiquem un règim sancionador més que mai i sentim que hem trobat un reconeixement a la Unió Europea.
Hi ha un altre forat: es manté l’article de la llei de comerç minorista que permet pactar terminis de pagament superiors a 90 dies per a productes que no siguin frescos o peribles ni d’alimentació i gran consum.
No es canvia perquè les grans superfícies viuen d’alguna manera de pagar tard a les pimes, les debiliten i fan que tanquin en molts casos. És una vergonya que en el comerç minorista es pugui pagar quan es vulgui.
