El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van advertir ahir sobre el creixent risc d’una recessió global a mesura que la inflació a l’alça obliga els bancs centrals a augmentar les taxes d’interès, la qual cosa frena el creixement. Els costos d’endeutament més alts estan «realment començant a sentir-se», va dir la directora gerent de l’FMI, Kristalina Georgieva, al costat del president del Banc Mundial, David Malpass, en un acte que iniciava a les reunions anuals de les seves institucions.

L’FMI calcula que prop d’un terç de l’economia mundial tindrà almenys dos trimestres consecutius de contracció, l’actual i el pròxim, i que la pèrdua de producció fins a 2026 serà de 4 bilions de dòlars. En aquest context, els polítics no poden permetre que la inflació sigui un «tren fora de control», va dir Georgieva.

Malpass va advertir que existeix un «perill real» d’una contracció mundial l’any vinent, i que la fortalesa del dòlar està afeblint les monedes dels països en desenvolupament, augmentant el seu deute a nivells «aclaparadors».

Sortir-ne més forts malgrat tot

Després d’aquestes manifestacions, les reunions del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial deixen després de si una visió bastant pessimista del que li espera a l’economia global, però el director de recerca de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, va llançar un missatge per a l’esperança: «Sortirem més forts». Així ho va assegurar en una entrevista durant aquestes reunions que s’han celebrat aquesta setmana a Washington i que han dibuixat un panorama molt complicat.

Tot i que va ser el mateix Gourinchas qui va dir la frase «el pitjor està per arribar» durant la presentació de l’informe, ahir va assegurar que també hi ha raons per a l’optimisme, i a més de sortir d’aquesta crisi «més forts» ho farem «més ben encaminats» per a afrontar reptes com el canvi climàtic.

Va recalcar que l’anàlisi de l’FMI també aporta algunes «dades bones», com la fortalesa dels mercats laborals de les grans economies, en moltes de les quals no només hi ha una baixa desocupació sinó que passa el contrari i falten treballadors per a cobrir llocs.

I hi ha una altra dada que llança una mica de llum, segons Gourinchas: Que malgrat l’enduriment de les polítiques monetàries als països avançats, moltes economies emergents no estan en crisis i continuen creixent i accedint als mercats.

Això no obsta perquè, en qualsevol cas, que aquestes economies puguin patir més endavant, quan les vulnerabilitats creixin, va advertir.

Europa i l’ansietat energètica

En aquestes jornades ha quedat clar que Europa és una de les regions que més complicat ho té pels efectes de la guerra d’Ucraïna i moltes llars estan ja suportant una «forta pressió» per a assumir els costos de l’energia. «Tremendes quantitats d’ansietat» per a les llars i «tremendes» factures les que també estan pagant els països pels subministraments energètics, va dir.

Encara que «l’impuls inicial» sigui «protegir» els ciutadans i ajudar-los davant aquesta tessitura, Gourinchas va considerar que les polítiques han d’estar encaminades a reduir la demanda de petroli i gas i acabar així amb la dependència de mercats com el rus. I no deixar aquesta necessària transició per a després d’aquesta crisi.

Per això, si el que fa falta és reduir la demanda, posar topalls als preus de l’energia «no compleix» amb aquest objectiu, va advertir Gourinchas en línia amb les paraules de la directora gerent del Fons, Kristalina Georgieva, qui en una altra entrevista es va mostrar contrària a aquests topalls que molts països europeus defensen. «No ho facin», va dir Georgieva.

Cal pensar en el pròxim hivern

I és que per al director de Recerca del Fons, no sols cal pensar en aquest hivern sinó també en el següent. «Per això, no hem de pensar què fer en els pròxims dos-tres mesos. Pensem en el que podem necessitar a mitjà o llarg termini, perquè llavors els costos fiscals són potencialment diferents», va dir. Quant a les mesures a prendre en aquest moment, Pierre-Olivier Gourinchas va insistir en una altra reclamació als Governs que el Fons ha repetit com un mantra tota la setmana: que les ajudes fiscals estiguin ben definides i que siguin temporals.

No gravar els beneficis extres

No creu que la solució siguin els impostos als beneficis caiguts del cel, és a dir, als majors guanys conjunturals que gaudeixen per exemple les empreses energètiques en un moment com l’actual. Països com Colòmbia preparen impostos d’aquest tipus, que han defensat aquesta setmana a Washington organitzacions com la Comissió Independent per a la Reforma de la Tributació Corporativa Internacional (ICRICT), que codirigeix el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz.

Però per a Gourinchas es tracta d’una proposta «delicada» que cal pensar-se molt. Va recordar, per exemple, que no només les energètiques de combustibles fòssils guanyen ara més, també moltes renovables.