AEspanya és tradició cobrar 14 pagues: dotze mensualitats més dues pagues extraordinàries que es donen a l’estiu i per Nadal. Però a algunes empreses es segueix el model d’altres països de tenir dotze pagues, una per cada mes treballat.
Cal saber que la paga extra està recollida a l’article 31 de l’Estatut dels Treballadors i que és una herència de la dictadura franquista. La primera vegada que va sorgir aquesta figura al nostre país va ser a mitjans de la dècada dels 40. Després de la Guerra Civil, els salaris dels treballadors es van desplomar i, per fer front a la crisi econòmica, es va decidir que per Nadal del 1944, els treballadors d’indústries no reglamentades cobrarien una paga extra equivalent al salari d’una setmana. La paga extraordinària d’estiu va arribar uns anys més tard, el 1947, amb el motiu de la commemoració del 18 de juliol, Festa de l’Exaltació del Treball.
Aquestes dues retribucions han anat evolucionant fins avui. Actualment, d’aquella gratificació només en queda el nom «extraordinària» perquè la paga extra fa referència simplement a la divisió en catorze pagues del salari brut anual i no suposa un ingrés extra que l’empresa concedeixi voluntàriament com si fos una bonificació.
Quan es van crear les pagues també es va incloure la paga de beneficis, que es pagava al març, però actualment només la recullen alguns convenis. I, depenent del sector, poden existir catorze, quinze o més pagues.
I et preguntaràs: què és millor, cobrar 12 o 14 pagues?
El més important és que en tots dos casos es cobra el mateix anualment. Tampoc és quelcom que el treballador pugui escollir lliurement. Són els convenis els que estableixen el nombre de pagues anuals i cal acollir-s’hi.
A qui beneficia el repartiment de les 14 pagues?
A l’empresa, ja que té la capacitat d’acumular diners durant 6 mesos, en comptes de pagar-los, i utilitzar-los com li convingui. Per exemple, obtenint rendibilitat. Sobretot si parlem de grans empreses amb molts treballadors.
Per a les empreses petites, és millor la solució de les 12 pagues, perquè suposa una gestió de la tresoreria més lineal i, per tant, facilita fer la previsió dels pagaments sense haver d’afrontar dos pics de cost.
Per què hi ha treballadors que prefereixen les 14 pagues?
Pel fet de tenir un ingrés «extra» a l’estiu i per Nadal. Ingrés que poden aprofitar per pagar les vacances, regals nadalencs, etc. Tot i que potser aquesta manera de pensar no seria la més encertada a nivell de gestió econòmica domèstica, perquè ja pressuposa que aquest ingrés es gastarà en elements o accions que no són imprescindibles o de primera necessitat.
Per què hi ha treballadors que prefereixen les 12 pagues?
L’avantatge principal és que reben un sou més elevat cada mes, ja que, si cobren en catorze pagues, el sou es reparteix en més parts. Si som bons estalviadors i inversors, ens permet tenir els diners al compte abans, cosa que ens facilita una millor gestió de les nostres finances personals. També hi ha aspectes psicològics sobre la sensació de tenir més capacitat d’autonomia econòmica. Si es cobren les pagues prorratejades, pot ser més fàcil anticipar pagaments o es pot fer més coixí en èpoques de menys necessitat. Quan no es pot estalviar per avançat, l’inconvenient principal és que si hi ha quelcom imprevist caldrà acudir a demanar un préstec, amb les despeses addicionals que això suposa.
