L'alumnat amb famílies més controladores i menys comunicatives presenten pitjors resultats escolars, segons la conclusió principal de l'estudi «La implicació familiar a l'educació: una eina de canvi», publicat per l'Observatori Social de La Caixa.
L'informe, realitzat per Rubén Fernández Alonso, Marcelino Cuesta i Pamela Woitschach, de la Universitat d'Oviedo, juntament amb Marcos Álvarez-Díaz, de la Conselleria d'Educació i Cultura del Principat d'Astúries, sorgeix després d'avaluar les dades de l'Avaluació General de Diagnòstic (EGD), feta pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, en la qual van participar 26.543 estudiants de segon durs d'ESO de 933 centres.
En línies generals, l'estudi reflecteix que la implicació familiar en el procés educatiu és positiva per els alumnes, encara que una anàlisi més detallada permet observar que no totes les maneres d'implicació en la llar són necessàriament beneficioses. Segons els autors, existeixen estils més eficaços que altres, i fins i tot alguns poden ser perjudicials.
Els beneficis de la comunicació
L'informe revela que els fills de les famílies més comunicatives, aquelles que mantenen amb els seus fills converses sobre el col·legi per tractar tècniques i hàbits d'estudi, relacions personals a l'aula i motivació cap a l'estudi mostren un millor acompliment escolar.
Per contra, un estil més controlador i menys comunicatiu, en el qual els progenitors centren les seves interaccions en l'ajuda, la supervisió i el control dels deures escolars i, amb freqüència, s'impliquen directament en la seva realització està associat negativament a l'acompliment escolar.
Les dades assenyalen que l'estil parental més efectiu és el que fomenta l'autonomia i la responsabilitat dels alumnes, perquè els que duen a terme els seus deures de manera autònoma empren menys temps i aconsegueixen millors resultats que aquells que necessiten ajuda freqüent i constant.
Així mateix, aquestes dades coincideixen amb uns altres que indiquen que els estudiants poc autònoms tenen més dificultats per generar estratègies d'autorregulació. En tots dos casos, les mares estan més implicades que els pares en la comunicació amb els seus fills: més del 80% de les mares s'interessen habitualment per com els ha anat en classe, mentre que en el cas dels pares aquest valor descendeix pràcticament en 20 punts percentuals.
De la mateixa manera, d'acord amb el mateix estudi, les mares presenten perfils més controladors que els pares, segons les dades obtingudes.
L'informe també demostra de quina manera influeix la implicació familiar al centre escolar en el seu conjunt; els centres les famílies dels quals presenten un estil més obert i comunicatiu no només obtenen millors resultats, sinó que, a més, les diferències entre els alumnes tendeixen a disminuir, generant una educació més equitativa.
La diferència de resultats entre els tipus de centre se situa a voltant de 20 punts a favor dels quals presenten nivells més elevatsde comunicació i suport.
