Un 16% dels centres de secundària de Catalunya i un 17% des d'infantil i primària són socialment molt desfavorits, una situació que condiciona el resultat acadèmic dels seus estudiants. Un 25% de l'alumnat, per exemple, demostra un nivell baix en les proves de competències bàsiques de català, tres vegades més que la resta.
Per solucionar-ho, la Fundació Jaume Bofill considera que és imprescindible dotar els centres d'alta complexitat de més recursos i calcula que necessiten un 30% més de pressupost que en un de complexitat baixa.
A més, des de l'entitat s'aposta per fer alguns canvis, com ara donar incentius perquè el professorat més preparat esculli anar a treballar en escoles i instituts d'alta complexitat.
El cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre, va explicar que el problema dels centres d'alta complexitat no és «menyspreable» perquè algunes escoles tenen una realitat «molt complexa» -concentren molts alumnes desfavorits des del punt de vista socioeconòmic i de necessitats educatives especials- i, per contra, veuen que no disposen de més recursos.
Alegre va alertar que, si no s'hi posa remei, són centres que quedaran «eternament condemnats» a ser d'alta complexitat perquè les «dinàmiques» ho porten així. Pel cap de projectes de l'organització, són centres poc atractius per a determinat perfil de famílies i, també, de professorat. Per això, va considerar que l'única solució és «apoderar-los» amb recursos de tot tipus.
Econòmicament, la Fundació Bofill considera que hauria de desaparèixer el finançament lineal, que depèn del nombre d'alumnes, i substituir-lo per un que vagi en funció de les necessitats. D'acord amb això, l'entitat defensa una «discriminació positiva» en favor dels centres d'alta complexitat, que podria arribar a ser del 30% més que els de baixa.
Incentius per atraure el professorat
Un altre focus d'atenció per revertir aquesta situació és l'atracció del professorat. Per Alegre, és un recurs «clau» i, per això, cal oferir algunes condicions que motivin els docents, com ara ràtios més reduïdes, determinats «privilegis» per disposar de recursos de l'entorn o més autonomia, entre d'altres. Tot i que és una mesura més «controvertida», també va proposar que es busquin incentius econòmics per a aquest professorat «més preparat» per treballar en centres d'un perfil concret. El cap de projectes de la fundació va recordar que en alguns països ja s'apliquen i s'ha comprovat que el professorat que hi va «s'hi queda».
A banda, els recursos han de poder-se utilitzar per a la formació del professorat i aprofitar l'autonomia de centre per repensar el projecte en un de més atractiu i que tingui, sobretot, molta col·laboració amb l'entorn. Alegre va defensar que no es pensi en una actuació «atomitzada» sinó en clau «territorial», ja que quan un centre és desfavorit -va remarcar l'expert- també ho és l'entorn.
«Pedaços» d'Educació
Des del seu punt de vista, les mesures que el Departament d'Educació ha posat sobre la taula fins ara, com són una reducció de les ràtios o una dotació més gran de recursos, són «pedaços» i va demanar una política real de sobre dotació de recursos amb un objectiu clar de millora d'aquests centres.
La fundació privada Jaume Bofill es va crear el 1969 i des del 2009 centra la seva activitat al voltant de l'educació i el seu context social.
