El cap de llista al Congrés de Democràcia i Llibertat per Girona, Jordi Xuclà, va assegurar ahir que hi va haver «amiguisme» amb el contracte de TP Ferro i va criticar la «passivitat absoluta» de l'Estat davant la fallida de la concessionària del túnel del Pertús. El candidat va repartir culpes entre governs, dient que ni PP ni PSOE han «mogut un dit» per denunciar un contracte clarament «abusiu». Va subratllar que, a més dels 200 milions d'euros que calcula que ja s'han pagat com a compensació, si TP Ferro (ara en concurs de creditors) reclama a l'Estat la seva responsabilitat patrimonial, la factura «del desastre» pot ser de fins a 700 milions, mentre les infraestructures gironines pateixen «un dèficit històric».
Per al cap de llista al Congrés, el paper que ha mantingut l'Estat amb la concessió del tram transfronterer del TAV és un cas evident «de negligència». Xuclà va assegurar que, d'ençà que se'n va adjudicar el contracte a TP Ferro, hi va haver una clara manca de transparència des de Madrid que s'ha agreujat quan han arribat els problemes amb la concessió. El candidat de Democràcia i Llibertat va recordar que l'adjudicació ja va néixer amb mal peu. El contracte es va signar durant el segon mandat de presidència d'Aznar, quan Álvarez Cascos era ministre de Foment. Xuclà va destacar, directament, que hi va haver «amiguisme» amb ACS, el grup espanyol en mans de Florentino Pérez que conjuntament amb el francès Eiffage va constituir TP Ferro.
«Clarament, la concessió es va elaborar en el marc d'aquesta aliança d'interessos que jo anomeno "la llotja del Bernabéu"; un trust d'interessos entre poder econòmic, polític i alts funcionaris de l'Estat», va afirmar Xuclà, que va voler deixar clar: «I això no és retòrica, és veritat».
Desastre i deixadesa
Per això, el candidat al Congrés va valorar que el cas de TP Ferro s'ha convertit en el paradigma «d'un desastre i una gran deixadesa» per part de l'Estat. No només perquè el govern central va haver d'indemnitzar la concessionària pel retard de Foment a enllestir la resta de trams del TAV, sinó perquè com que el trànsit al túnel del Pertús no era l'esperat, TP Ferro ha presentat concurs de creditors i l'Estat podria haver d'assumir part del forat econòmic que arrossega.
En aquest punt, el cap de llista gironí de Democràcia i Llibertat va repartir culpes entre els executius del PSOE i del PP. «Vull recordar que, en l'època que va ser ministre José Blanco, l'Estat espanyol ja va aprovar una compensació de 138 milions a la concessionària perquè encara no passaven trens pel Pertús», va insistir Xuclà. Així, el candidat va calcular que amb pagaments que hi va haver posteriorment (i que ell ha detectat) aquesta quantitat s'ha pogut incrementar fins als 200 milions d'euros.
Amb l'actual situació de concurs de creditors, si TP Ferro reclama responsabilitats patrimonials a l'Estat, Xuclà va explicar que el cost que haurien d'assumir les arques públiques podria ser de fins a 500 milions. «Em consta que l'actual ministra de Foment, Ana Pastor, tenia diverses opcions sobre la taula per afrontar l'ofensiva judicial de TP Ferro; en comptes d'això, però, crec que hi ha hagut una passivitat absoluta, i potser una resignació còmplice amb l'empresa concessionària», va criticar Xuclà.
El cap de llista de Democràcia i Llibertat va retreure als successius executius estatals «no haver mogut ni un dit» per denunciar un contracte que, al seu entendre, «és clarament abusiu». Xuclà també va témer que la situació de TP Ferro s'acabi convertit en un cas com el de Castor, on l'Estat ja va haver de pagar una indemnització milionària al grup promotor del magatzem de gas (que també va resultar ser propietat de Florentino Pérez).
Fins a 700 milions de factura
El candidat va afirmar que, per tot plegat, la factura del «desastre» es pot enfilar fins als 700 milions d'euros (comptant compensacions ja abonades i la quantitat que es reclama ara). «Per tant, amb TP Ferro parlem d'una gran negligència, i d'un gran nivell de complicitat de l'Estat amb empreses afins a l'obra pública, que haurem de pagar entre tots els contribuents», va subratllar. També va afegir: «Aquesta és, clarament, una obra fruit de l'època de gran voràgine i de l'orgia del ciment, quan es planificaven infraestructures que no estaven equilibrades ni mesurades amb les possibilitats econòmiques».
Mentrestant, Xuclà va lamentar que les comarques gironines «continuen essent el territori més maltractat en infraestructures» per part de l'Estat. El cap de llista va assegurar que, fent comptes, amb els diners que pot acabar costant el cas de TP Ferro, s'haurien pogut resoldre «greuges històrics» a la demarcació de Girona. «Parlo d'obres tan bàsiques com acabar el desdoblament de la N-II, desdoblar el Besalú-Figueres o executar la variant d'Olot», va voler posar com a exemple Xuclà.
