En aquestes eleccions m'ha tocat estar de vocal a la taula electoral de Llanars. Amb un cens de 407 votants la participació ha estat del 63%. El dia ha estat llarg -14 hores- però no excessivament pesat pel fet que en un poble la gent es coneix i va interactuant amb la taula a mesura que van passant. Un parell de constatacions: primer, la gent gran no entén per a què serveix el Senat i, segon, la manca de tecnologia ens apropa al nivell electoral de Moçambic.
La principal conclusió del resultat de les eleccions d'ahir és que el panorama polític s'estabilitza, tant pel resultat del PP, com per la consolidació del PSOE, el manteniment de Podem i la baixada de Ciutadans. A la vista d'això no se m'acut cap més sortida que un govern entre PP i Ciutadans amb l'abstenció del PSOE en segona votació per restar a l'oposició bloquejant tot el que pugui. És un resultat que donarà un sospir a la Unió Europea que no suportaria ara mateix un canvi de govern en favor de Podem. A partir d'ara ha de començar un període de governs amb coalicions i diàleg entre partits que podria ser que no sigui massa tranquil. Faria bé el govern sortint veure la diferència de forces a Catalunya i al País Basc, mostra de la diferència social entre aquests territoris i la resta d'Espanya, encara que ja coneixem la insensibilitat del govern del PP en aquests afers.
Pel que fa a Catalunya no hi ha massa canvi. Fa dies que recordo una frase que va dir Alex Salmon, exprimer ministre d'Escòcia, en una entrevista a la cadena SER: el camí de la independència és molt llarg i vol esperar l'oportunitat per exercir-la. Penso que és el que cal fer a Catalunya, esperar una escletxa per agafar la via, moment que es pot produir per una inestabilitat del Govern central, ara més possible, o per una acció europea imprevista, com podria ser un esclat d'altres regions europees, o un problema financer greu.
La conclusió d'ahir és que vénen temps llargs amb aquesta composició de partits i amb les relacions entre Catalunya i Espanya difícils. No ens posem nerviosos.
