Les eleccions d'ahir, lluny de facilitar la solució del conflicte entre Catalunya i Espanya, l'agreugen. De fet, era una cosa que Pedro Sánchez hauria d'haver previst. Què podia sortir malament en convocar eleccions coincidint amb la sentència del judici del procés pel mig i amb tota la dreta pendent de guanyar vots a costa de Catalunya? Més radicalització. Amb un pes de l'extrema dreta a Espanya del 17,5% mentre que a Catalunya és del 4%, la sociologia dels dos territoris cada vegada està més lluny.

La governabilitat d'Espanya ara és més complicada que amb la composició de les eleccions del mes d'abril. Podria ser que l'única solució fos la de fer la gran coalició PSOE-PP, però llavors el líder de la oposició seria Vox, amb la qual cosa fa inviable l'acord. Fer un acord de govern amb Podem, ERC i PNB seria raonable, si no és que això ja s'hauria pogut fer abans de convocar eleccions. D'altra banda, les eleccions han mostrat un Sánchez de baix nivell, amb excés de trucs de poder (com la convocatòria de la junta de seguretat durant el dia de reflexió), una prepotència que l'allunya de la societat catalana i un excés de tacticisme que li dificulta la confiança de possibles aliats. Per tant, mala peça al teler.

Una solució seria fer sortir un personatge que no s'hagi cremat en les dues campanyes i que pugui arribar fàcilment a acords amb altres partits, com Angel Gabilondo, o altres... que bé que n'hi deu haver. Però això demana un grau de modèstia i acceptació de culpa que difícilment cap dels polítics espanyols està disposat a fer, una mostra més de la llunyania de la democràcia espanyola respecte a la d'altres països.

Preparem-nos, doncs, per una nova etapa llarga de negociacions en la qual el PSOE intentarà novament governar en solitari per no haver de pactar amb cap partit català, fent difícil prendre mesures importants, tant en les relacions Catalunya-Espanya com en l'àmbit econòmic, amb una recessió a la porta, amb una transició energètica urgent i amb unes pensions que demanen actuacions dràstiques i impopulars.

Com tothom sap, això només s'arreglarà trobant una solució per a Catalunya. Però qui és el polític que té la intel·ligència i la valentia d'agafar aquest tema per les banyes? Mentrestant ens anem allunyant.