«Per què no un alcalde immigrat?»

En Wilder Palacio va néixer a Colòmbia l'any 1987. Amb tres anys va venir a viure a Girona, però després d'haver estudiat Informàtica a l'institut Vallvera de Salt va tornar al seu país per fer la carrera de Psicologia Social. Palacio pensava que ja buscaria feina i es quedaria a viure allà, però un dia li va arribar al mòbil un vídeo del que estava passant a la plaça Catalunya de Barcelona durant el 15-M. I va decidir que havia de tornar.

"Per una banda vaig sentir impotència i ràbia per com la policia carregava contra aquelles persones, però per l'altra vaig veure que la gent d'aquí començava a moure's i vaig pensar que jo hi volia ser", recorda. Avui, és el cap de llista de Canviem Salt per a les eleccions municipals a Salt 2015, una candidatura integrada per ICV, EUiA i el Cercle Podem, després d'haver estat molt actiu a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

Palacio és dels pocs caps de llista d'origen immigrat que hi ha tant a les comarques gironines com al conjunt de Catalunya. I es presenta a Salt, on l'Espai Antiracista denuncia que un terç de la població no podrà votar perquè és d'origen estranger i pateix traves burocràtiques. Per al cap de llista de CanviemSalt, això és un error i assegura que "la renovació de l'Ajuntament passa per reflectir la realitat de les persones immigrades", ja que, si no, els partits racistes acaben estant sobrerepresentats.

Palacio sempre ha defensat la normalització i integració de les persones d'origen estranger. "Per què no pot haver-hi un alcalde originari d'un altre país?", es pregunta. I de fet, per això està a ICV, a qui va conèixer a través del candidat a Sant Boi de Llobregat, Josep Puigdengolas, quan encara estava a Colòmbia. "Vaig començar a anar a les reunions de la sectorial d'Immigració i Ciutadania a Sant Boi i em vaig adonar que aquella era la línia que m'interessava seguir: està bé que es facin coses per a immigrats, però tenint en compte que l'objectiu final sempre és la integració", assenyala. Per això, va decidir activar altre cop ICV de Salt, que tenia molt poca activitat (actualment no té representació a l'Ajuntament) i engrescar la gent per presentar candidatura aquest 2015.

També a Salt, el número 5 de la llista del PSC és el metge d'origen marroquí Mohammed Houri. Houri va arribar a Girona l'any 1989 per acabar els estudis, i ja s'hi va quedar. Ara ha decidit involucrar-se en política perquè reconeix que sempre li ha agradat participar en les coses, i de fet al Marroc ja militava al partit socialista.

Houri també defensa el paper de les persones migrades en la política municipal. "Des de que vam arribar, hem trobat a faltar poder participar políticament, poder dir la nostra, sobretot als ajuntaments, que són les polítiques que ens toquen més d'aprop però on molts immigrats no tenen veu", indica. "Això, altres països d'Europa ja ho tenen superat, a través d'acords entre països com a via de reconeixement per a la participació ciutadana", explica. I es pregunta: "Si una persona paga impostos aquí, treballa, porta els nens a l'escola... per què no han de poder votar?". En el cas de Salt, indica, dels 7000 marroquís que hi ha, només poden votar 500, un percentatge molt baix. "Pot ser legal, però no sé si moralment té massa sentit que gairebé la meitat de la població no voti", indica.

A Roses, l'argentina Vero Medina, que porta 20 anys a Catalunya, s'ha engrescat a anar de número 3 a la candidatura d'ERC. "En Joan Plana em va presentar el projecte i vaig dir que sí, perquè ja el coneixia. Mai havia pensat en entrar en política, però em va agradar el seu projecte", indica. I, essent originària d'un altre país, se sent representada per un partit nacionalista? "La integració és molt important. Si hagués anat a Alemanya parlaria alemany, però sóc a Catalunya i parlo català .

M'estimo molt aquesta terra, m'ha acollit molt bé i m'ha ensenyat el que necessitava saber", explica. Per això, creu que la llengua és un pas fonamental per a la integració dels novinguts, fet que no treu la interculturalitat: "Jo em sento catalana i argentina", admet. Pel que fa al dret a vot dels estrangers, també el defensa: "Tenim dret a opinar, a dir la nostra, el que pensem i el que volem, perquè nosltres també vivim aquí", conclou.