Junts i ERC mantenen el poder municipal però reculen davant del PSC, CUP i independents

L’accés a l’alcaldia de Ripoll per part de l’extrema dreta de Sílvia Orriols (Aliança Catalana), l’ajornament del ple d’Olot a l’espera d’una resolució judicial per un recompte de vots i el relleu històric a la ciutat de Girona, on Lluc Salellas (Guanyem) va accedir per primer cop a l’alcaldia, van ser alguns dels titulars més destacats de la constitució, ahir, dels ajuntaments gironins. 

Junts i ERC continuen dominant el panorama polític municipal a les comarques gironines, amb 95 i 76 alcaldies respectivament, tot i que han perdut força respecte el 2019 en benefici dels partits independents, el PSC i la CUP, que en tots els casos augmenten el nombre d’alcaldies. 

Junts, que va ser la primera força el passat 28-M, és la formació que ha obtingut un major nombre d’alcaldies, tot i que recula de les 102 que va obtenir fa quatre anys a les 95 actuals. Els seus principals feus seran Figueres i Banyoles, on Jordi Masquef i Miquel Noguer governaran amb majoria absoluta, però també han aconseguit les alcaldies de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Calonge, la Jonquera, Begur, Tossa, Llagostera, Campdevànol o Caldes de Malavella, entre altres. També està previst que puguin governar a Olot, on havien tancat ja un pacte amb ERC, però el recurs presentat per Activem Olot al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) pel recompte d’una mesa va obligar a suspendre el ple, i la previsió és que la nova data sigui el 7 de juliol. Activem Olot considera que un vot està duplicat, i si finalment la justícia li dona la raó, podria guanyar un segon regidor, que perdrien els republicans. 

Pel que fa Esquerra, la seva principal alcaldia serà la de Salt, on Jordi Viñas finalment governarà en minoria. Altres localitats amb un batlle republicà -en alguns casos, a través de pactes- seran Palamós, Castelló d’Empúries, Cassà de la Selva, Pals, Sant Julià de Ramis, Vilablareix o Bàscara, entre altres. Els republicans han obtingut 76 alcaldies, mentre que el 2019 n’havien assolit 91. 

Creixement del PSC, la CUP-Amunt i els independents

El PSC, per la seva banda, ha experimentat un creixement notable. No tant en nombre total d’alcaldies -ja que «només» passa de 10 a 13-, sinó perquè ha aconseguit manar a localitats importants com Palafrugell, BlanesLloret de Mar, la Bisbal d’Empordà o Roses, que en els últims quatre anys han estat en mans d’altres partits (sobretot, ERC). També governarà a Portbou, on Gael Rodríguez serà l’alcalde més jove d’Europa, Vilafant (gràcies a un pacte amb Junts i Ciutadans) o Camprodon, entre altres. 

La CUP, per la seva banda, ha duplicat el nombre d’alcaldies que tenia, tot passant de 4 a 8. La més destacada és, sense dubte, la històrica investidura de Lluc Salellas, amb la fórmula de Guanyem, com a alcalde de Girona, gràcies a un pacte independentista amb Junts i ERC que ha desbancat el PSC de Sílvia Paneque, que va ser la llista més votada. Els cupaires -en alguns casos, amb la seva marca blanca, Amunt- han obtingut excel·lents resultats al Gironès, ja que també han assolit l’alcaldia de Sarrià de Ter (en aquest cas, amb un pacte amb el PSC), Celrà, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls.

Finalment, també s’ha notat un auge dels partits independents, que han passat de 24 a 29 alcaldies. Dins d’aquest paraigües -que no inclou les llistes vinculades a algun dels principals partits-, tanmateix, s’hi troben formacions d’índole molt diversa. Entre els partits independents es troben aquells que estan agrupats en Tots per l’Empordà i Independents de la Selva, que s’han fet forts a les seves respectives comarques i han aconseguit fins i tot representació als consells comarcals i la Diputació. En aquest cas, Tots per l’Empordà ha aconseguit set alcaldies a l’Alt i el Baix Empordà, entre les quals destaquen Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro. Mentrestant, els Independents de la Selva n’han obtingut tres a la seva comarca: Arbúcies, Sant Hilari i la Cellera de Ter. Altres fórmules independents són UPM a Torroella de Montgrí o MES a Sant Joan les Abadesses, a banda de petits municipis on governaran forces locals sense vincles amb partits de caràcter nacional. 

Però, sense dubte, el lloc on van estar posats ahir tots els focus va ser Ripoll. La nit abans s’havien trencat les negociacions entre Junts i el bloc d’esquerres (ERC, PSC i la CUP) per tal de formar un govern alternatiu, de manera que els regidors de Junts van votar la seva candidata, Manoli Vega, i els altres tres partits a la líder d’ERC, Chantal Pérez. Com a resultat, va acabar essent l’extrema dreta de Sílvia Orriols, que amb sis regidors havia estat la llista més votada, la que va aconseguir la vara d’alcaldia. 

Nou governs en minoria

D’altra banda, hi ha nou localitats on l’inici del mandat serà especialment complicat perquè els seus alcaldes o alcaldesses començaran en minoria, tot i que en la majoria de casos confien en poder tancar futurs pactes per assegurar una major estabilitat. Es tracta del cas de Jordi Viñas (ERC) a Salt; el tripartit d’ERC-PSC-Demòcrates a Castelló, on Anna Massot va ser investida alcaldessa però sense majoria; Bescanó, on Xavier Viñolas (ERC) va obtenir la vara amb el suport inesperat de la CUP però que no té tancat un pacte de govern; Míriam Lanero (Junts) a la Jonquera; Guillem Surroca (CUP) a Cervià de Ter; Palamós (on ERC i PSC han pactat per fer alcalde Lluís Puig, però no arriben a la majoria); Salvador Balliu a Caldes; Martí Pujals (Junts) a Tossa i Sílvia Orriols a Ripoll. 

Subscriu-te per seguir llegint