La presentació de les llistes per a les eleccions municipals ha significat una nova demostració de força de les candidatures independentistes, que un cop més han demostrat que són, amb diferència, les que tenen una major implantació a la demarcació. Especialment ERC i JxCat , que són les que han presentat presentat més llistes (prop de 200 cadascuna), però també la CUP , que per primera vegada ha arribat a les 40. Tot plegat farà que en la cita el 26 de maig hi hagi 78 municipis -un 35% dels 221 que hi ha a la demarcació- on només hi hagi llistes independentistes. Entre aquestes localitats hi ha Amer -poble natal del líder de JxCat, Carles Puigdemont-, Besalú, Flaçà, Bàscara o Portbou, entre altres.

· LLISTES MUNICIPALS

· LLISTES MUNICIPALS

  • Consulta totes les candidatures a les eleccions municipals

En molts casos, la dicotomia estarà entre JxCat i ERC, o alguna de les seves llistes associades. D'aquesta manera, JxCat (sota l'epígraf de Junts) i ERC (que engloba totes les candidatures que porten l'epígraf Acord Municipal-AM) són les úniques candidatures que podran votar els veïns de 36 municipis: Amer, Bàscara, Bellcaire, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cornellà del Terri, Esponellà, Juià, Llambilles, Porqueres, Serinyà, Ventalló, Vilademuls, Avinyonet de Puigventós, Crespià, Llers, Port de la Selva, Portbou, Brunyola, la Cellera de Ter, Riudellots, Sant Feliu de Buixalleu, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Ullastret, Vall-llobrega, Besalú, Castellfollit de la Roca, la Vall d'en Bas, Riudaura, Sant Aniol de Finestres, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Sant Pau de Segúries, Ger i Llívia.

En altres localitats, com Bescanó, Bordils, Cervià de Ter, Viladamat, Darnius o Ribes de Freser, a part de JxCat i ERC se'ls suma també la possibilitat de votar la CUPque en aquesta ocasió es presenta en algunes localitats amb la marca Alternativa Municipalista. D'aquesta manera, els cupaires consoliden cada vegada més la seva implantació territorial, ja que no han deixat de créixer al llarg de les darreres convocatòries electorals i durant aquest mandat han ostentat alcaldies com Celrà o Viladamat, entre altres.

Endavant Cerdanya

Mentrestant, a la Cerdanya encara té una força considerable la formació Endavant Cerdanya, impulsada fa uns anys per l'exlíder d'ERC Joan Carretero i que va suposar una important escissió d'Esquerra a la comarca. En aquesta ocasió, el partit es presenta a Guils, Alp, Isòvol i Bolvir.

D'altra banda, alguns partits independentistes ja tenen l'alcaldia assegurada, ja que són la única candidatura que s'ha presentat en diferents pobles. D'aquesta manera, JxCat ha aconseguit ser la única llista a Albons, l'Armentera, Palol de Revardit, Borrassà, Cistella, Colera, Garrigàs, Santa Llogaia d'Àlguema, Terrades, Vilamalla, la Vall de Bianya, les Planes d'Hostoles, Maià de Montcal, Sant Jaume de Llierca i Molló.

De la mateixa manera, Esquerra ja té, de forma assegurada, les alcaldies de Madremanya, Sant Joan de Mollet, Sant Julià dle Llor i Bonmatí, Cabanelles, Espolla, Lladó, Ordis, Vilabertran, Vilamacolum, la Pera, Palau-sator, Parlavà, Fontanals i Llanars, ja que en totes aquestes localitats són candidatura única.

En aquest sentit, el president del partit a Girona, David Mascort, es va mostrar molt satisfet per la xifra de candidatures presentades pels republicans al conjunt de la demarcació (178, la més elevada de la seva història), però va assegurar que, tot i estar molt satisfets, no s'aturaran aquí: «Aquesta fita només és un pas més en aquesta tasca incansable d'Esquerra a l'hora de treballar per les persones en tots els àmbits i de totes les institucions, especialment des dels ajuntaments», va indicar Mascort. De la mateixa manera, va assegurar que el partit republicà està preparat «per governar arreu, com ja hem demostrat a molts pobles i ciutats de les comarques de Girona». «Estem convençuts que farem un gran resultat que ens permetrà dur el republicanisme a molts més ajuntaments gironins», va concloure.

La CUP, per la seva banda, ja té assegurat que Ignasi Sabater tornarà a ser alcalde de Verges, ja que en aquest cas també és la única candidatura que s'ha presentat.

El PSC, ja que en aquesta ocasió ha presentat fins a 114 llistes. En alguns casos, tanmateix, són candidatures en localitats petites, amb on funciona el sistema de llistes obertes, elaborades amb persones que no resideixen a la demarcació.

PP, Cs i comuns, a les ciutats

Per la seva banda, Ciutadans, PP bàsicament, en localitats grans i mitjanes. El PP ha presentat 30 llistes (força menys que ara fa quatre anys, quan van ser 70), Ciutadans n'ha registrat 25 i els comuns només 17.

En aquesta ocasió destaca, a més, un augment important de llistes independents, és a dir, no vinculades a cap partit ni tan sols a través de marques blanques. En alguns casos, com per exemple a la Selva i al Baix Empordà, aquestes candidatures independents s'han agrupat per tal de fer força totes plegades i intentar obtenir representació als consells comarcals i a la Diputació.

De fet, en els comicis de 2015, aquesta operació va sortir bé als Independents de la Selva, que fins i tot va obtenir una representant a la Diputació.