Les càrregues de l'1-O, la sedició i la rebel·lió van centrar ahir el debat amb els candidats de les eleccions europees, celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. Mentre JxCat i ERC van defensar Europa com l'espai on demanar la llibertat dels independentistes presos i exiliats, PP i Cs van apostar perquè l'euroordre inclogui la rebel·lió i la sedició.
El debat va comptar amb l'exministre d'Afers Exteriors i candidat del PP a les europees, José Manuel García Margallo; el candidat del PSC a les europees, Alejandro Colldefors; el president del PDeCAT a la Garrotxa i candidat per JxCat a les europees, David Coromina; l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé; l'eurodiputat i candidat d'En Comú Podem, Ernest Urtasun; i la candidata de Cs a les europees, Eva Poptcheva.
En l'inici del debat, el candidat de JxCat va defensar que representaran la veu de l'1-O a Europa perquè aquest «és el destí de les llibertats». Coromina també va afegir de forma contundent que «hi ha presos polítics i exiliats perquè els governs del PP i PSOE realment no compleixen les lleis jurídiques espanyoles».
En la mateixa línia, el candidat d'ERC va afirmar que volen formar part de la Unió Europea però que cal un reforma. «Volem una Europa políticament més forta, més democràtica, més compromesa amb els seus propis valors fundacionals i que mai més torni a mirar cap a un altre costat quan aquí s'apallisen votants», va afirmar Solé.
En el sentit oposat, PP i Cs van demanar que es revisi l'ordre europea de detenció i lliurament. «En el nostre programa volem que l'euroordre inclogui la sedició i rebel·lió», va afirmar García Margallo, idea també defensada per la candidata de la formació taronja. Amb aquesta mesura volen que no es torni a repetir el cas de l'expresident Carles Puigdemont. El 2017, la justícia espanyola va emetre una euroordre de detenció contra Puigdemont, la qual va ser desatesa pel Tribunal Regional alemany de Schleswing-Hosltein, que entenia que no hi havia delicte de rebel·lió ni de sedició.
D'altra banda, els partits van coincidir a destacar que aquestes eleccions se celebren en un moment en què el projecte europeu es juga la seva existència. «La UE es troba en una situació crítica, en un moment en què el projecte europeu avança o es destrueix», va apuntar Margallo, fent referència a la desil·lusió que els ciutadans tenen cap a Europa, així com l'augment de «països i partits euroescèptics com Vox a Espanya».
Davant d'això, el candidat d'En Comú Podem, Ernest Urtasun, va defensar que s'ha de «legitimar el projecte europeu a través de l'agenda social». «La ciutadania és exigent amb temes clau com els refugiats o el canvi climàtic. Hem de ser molt crítics i exigents amb les polítiques que es fan. Aquesta és la millor manera que la ciutadania es relacioni amb les institucions europees», va apuntar Urtasun.
2050: una economia d'emissió 0
Una de les qüestions en què van coincidir tots els partits polítics va ser arribar al 2050 amb una economia basda al 100% en energies renovables i autosuficients. Davant d'això, el candidat del PSC va apostar per «incrementar el pressupost en temes de canvi climàtic per aconseguir una economia que generi emssions de carboni més baixes». «Aquesta transició pot tenir avantatges no només en la salut de tots els ciutadans, sinó també en l'activitat econòmica i en l'ocupació», va afirmar Colldefors.
Per últim, es va parlar sobre establir un mecanisme més regular que analitzi l'evolució de l'estat de dret, una mesura defensada per En Comú Podem i també Cs. «S'ha de fer un seguiment a tots els estats membres de la UE de forma igual, independentment de qui governi», va destacar Eva Poptcheva, de Cs.
