22 de maig de 2019
22.05.2019

Lluc Salellas: «Volem centrar el focus en el dia a dia, no en la ciutat dels esdeveniments»

Era el número dos de la CUP i ara és el cap de llista de Guanyem Girona, la suma de formacions d'esquerres que espera fer l'assalt al govern

22.05.2019 | 00:01
Lluc Salellas: «Volem centrar el focus en el dia a dia, no en la ciutat dels esdeveniments»

Girona està de moda. Massa?

No entenc la ciutat com una marca publicitària. Que estigui de moda o no seria més una qüestió de màrqueting. A mi m'importa si la ciutat funciona, si la gent té els serveis públics que necessita i si els barris i les persones poden participar i tenen dret a l'habitatge o si l'educació és la que necessiten els infants o si la cultura no es queda només en un petit indret de la ciutat, sinó que s'estén per tot arreu. És interessant que es conegui la ciutat i no volem que deixi de passar però volem centrar el focus en el dia a dia, no en la ciutat dels esdeveniments únicament, si no dels 365 dies a l'any.

Parlen de trencar el «monocultiu» del turisme. Com?

Durant vuit anys, en l'àmbit econòmic, només s'ha fet l'aposta pel turisme, i revertir una estratègia així no es fa d'un dia per l'altre. Ens agrada compartir la ciutat amb la gent que ens ve a veure i el turisme és benvingut. Però per revertir aquest monocultiu cal no només fer polítiques de promoció turística sinó també de gestió del turisme. Per exemple, amb una moratòria de pisos turístics, que els turistes es facin responsables dels residus que generen, que els busos turístics paguin una taxa o que es pugui conèixer el patrimoni que no només està al Barri Vell. D'altra banda, calen polítiques econòmiques que no ho apostin tot a una sola piloteta. Cal apostar per la recerca i la innovació del Parc Científic, parlar de polítiques de l'àmbit industrial en l'àrea urbana, parlar de recuperació del sector primari i fer apostes en el camp cultural i en d'altres àmbits que no s'han fet.

Al punt número 1 del programa parla d'habitatge.El gran repte?

Quan es parla de projectes a curt i llarg termini es fa difícil escollir una sola prioritat, però sens dubte l'habitatge tenim clar que és el gran repte pendent. En aquests últims vuit anys no s'han fet polítiques públiques d'habitatge i s'ha deixat que sigui el mercat immobiliari qui dicti qui pot viure i qui no a la nostra ciutat i això no pot continuar així. Cal apostar per la construcció d'habitatge protegit, per cooperatives d'habitatge, multar els fons voltors que especulen amb l'habitatge, dotar de més recursos l'oficina municipal d'habitatge i el seu personal perquè pugui detectar els pisos buits i posar-los a la borsa d'habitatge de lloguer.

I en medi ambient?

Calen ciutats valentes que lluitin contra l'emergència climàtica i que s'atreveixin a fer una aposta pels vianats, pel transport públic i les bicicletes en el camp de la moblitat i per garantir un tractament de resdius que no provoqui tot el que estem contaminant i que es recicli molt més.

La reconstrucció del pont del Dimoni és un símbol de teixir ­barris. Com es teixeixen?

Quan el govern parla de què ha fet pels barris, sempre parla del pont del Dimoni. Falten, com a mínim, tres eixos per parlar d'una ciutat inclusiva amb tots els barris. Que les inversions als barris no quedin només com un element dels pressupostos participats. Els barris i la gent han de participar en el conjunt dels pressupostos. En segon lloc, falta estructurar una política participativa a través dels consells de barri, consultes populars... que la política vagi de baix cap a dalt. I finalment, si s'agafen els últims vuit anys, veurà que no hi ha hagut equipaments nous als barris. Per no parlar dels plans: el pla integral de Sant Narcís s'ha presentat a correcuita, el pla especial dela Devesa està per fer, el de les Pedreres està aturat, el pla integral del sector Est no s'ha fet, la carretera Barcelona no s'ha treballat amb els veïns del sector sud... El treball comunitari ha quedat desatès.

S'ha fet prou amb els talls de llum?

L'Ajuntament s'hi va posar tard perquè primer preferia fer veure que no passava i, quan s'hi ha posat, ha protegit massa les multinacionals. Ens preocupa que el veïnat no tingui com a referent l'Ajuntament en un conflicte entre ells i una empresa que els deixa sense llum. Com a mínim hauria d'haver traçat ponts de treball conjunts perquè el veïnat no es veiés desatès.

Veïns de St. Narcís i Sta. Eugènia s'han sentit desatesos en seguretat. Com ha de ser la policia?

Volem ser una ciutat que cuida. Que la gent se senti segura quan surt al carrer o està a casa. Volem una policia més descentralitzada i més lligada als barris i que hi hagi formació més clara en l'àmbit policial pel que fa a problemàtiques concretes. I sovint s'oblida que una ciutat més segura és la que garanteix els drets a la seva gent. Cal policia lligada als barris però també més política de garantia de drets.

Que les obres del TAV no estiguin acabades és culpa de l'Ajuntament, d'Adif, de tots o de ningú?

Mentiria si digués que tot és responsabilitat de l'Ajuntament. Hi ha una responsabilitat clara d'Adif, i per tant de l'Estat, que ha anat a alentir el projecte de l'estació i de reposició del parc Central, la plaça d'Espanya o el que passa sotes les vies...

Expressament?

No han mostrat voluntat política perquè anés més rapid. En altres indrets de l'Estat s'ha anat molt més ràpid. Aquí, després d'inaugurar la línia, va semblar que se'n despreocupaven. Però hi ha hagut manca de lideratge de l'actual alcaldessa a l'hora d'exigir més. No s'ha atrevit a posar la denúncia que pertocaria per tots els incompliments. Tampoc hi ha hagut transparència. Ningú sap en quin calaix està el projecte de reforma de la plaça d'Espanya.

«El concepte de república va lligat a la millora dels barris i dels serveis públics»

Què n'ha après dels quatre anys a l'Ajuntament?

Com funciona un ajuntament per dins, les necessitats i les oportunitats i les mancances que té l'actual Ajuntament amb l'actual equip de govern i, sobretot, preparar-me pel repte que tenim per davant que, en l'àmbit personal, és ser l'alcalde de la ciutat i, pel que fa a projecte, ser al govern que torni la ciutat a la seva gent.

Era CUP. Ara és Guanyem. Després d'un procés per triar un candidat, poca gent es devia sorprendre que fos vostè.

No sé si la gent es va sorprendre. Però va haver-hi un debat molt intens amb les persones que estan adherides al projecte per fer el millor equip possible que compaginés experiència i, per tant, coneixement de la institució i de la ciutat, amb persones provinents de l'activisme i de la gestió. Amb aquest triumvirat poder fer la proposta que hem acabat fent.

És possible un tripartit d'esquerres?

No hem de descartar cap escenari. Però sortim a guanyar. Ens imaginem que qualsevol proposta després del 26 de maig en l'àmbit de govern la liderarem nosaltres i ho farem teixint aliances a partir d'un programa que té un contingut social molt clar, un contingut ambiental, participatiu, de gènere i que no abandonarà l'eix nacional. Qualsevol grup que tingui intenció de pactar haurà de tenir clar que hi haurà tots aquests eixos i que els defensarem.

L'eix nacional pot ser un obstacle.

L'eix nacional l'hem d'entendre com una oportunitat i no ha d'estar vestit de propostes simbòliques sinó lligat a propostes concretes per intentar exercir l'autodeterminació i el camí cap a la república. I sobretot, per aconseguir que la majoria de gironins entenguin que el concepte de república va lligat a la millora dels barris, dels serveis públics i de la qualitat de vida. Crec que és un eix central i que la gent, i els partits, ho ha d'entendre com una oportunitat per a la ciutat i no com un impediment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook