El PP pràcticament ha desaparegut de la demarcació gironina. Aquestes eleccions municipals han comportat la pràctica desfeta de la formació, ja que només han repartit 3 edils al territori gironí i permetran a la formació tenir representació a Roses, Puigcerdà i Calonge.

Aquests resultats han deixat el marcador a zero a ciutats on històricament aquesta formació ha tingut presència, com és el cas de Girona, Lloret de Mar, Figueres, Palamós, Palafrugell o Blanes.

És especialment sagnant el cas de Girona, lloc clau per a la formació per la seva condició de capital i on en alguns anys havia arribat a sumar fins a 4 edils. La formació hi havia obtingut representació des de les primeres eleccions democràtiques, va arribar el 1999 a treure els 4 edils, i s'havia mantingut entre els 2/3 durant els següents 4 comicis. Va ser el 2015 quan es va quedar amb un sol representant per primera vegada en democràcia, que en aquests comicis finalment ha acabat perdent, deixant així la seva edil més veterana, Concepció Veray, fora del consistori. El cas de Figueres és similar, ja que des dels primers comicis va aconseguir 3 regidors, i al llarg dels anys n'havia anat guanyant o perdent un, però havia quedat sempre amb un mínim de dos edils.

Roses és el municipi més gran on la formació obtindrà representació. Tot i haver perdut prop de 300 vots, ha aconseguit mantenir-se al consistori. És també qui recull la majoria dels seus vots (449), seguit de Puigcerdà (277) i Calonge (268).

D'altra banda, hi ha poblacions que ja van perdre representació popular en els anteriors comicis municipals. Es tracta de ciutats com Salt, Olot i Castelló d'Empúries. Llavors el partit va perdre 19 regidors i se'n va quedar 19.

El 2011 va ser l'any que més regidories va acaparar a la demarcació, amb 38 edils. Municipis com Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella, Torroella de Montgrí, Santa Cristina d'Aro, la Bisbal o Sant Feliu de Guíxols aconseguien edils que en alguns casos estrenaven. Va ser llavors quan ciutats importants com són Girona, Figueres i Roses n'assoliren 3. Aquesta última, però, havia aconseguit el quart el 1999, mentre que Lloret només el va arribar a tenir el 1983. Llavors la marca era Alianza Popular i es va presentar en coalició amb el Partido Demócrata Popular i Unión Liberal.

Menys de cinc mil vots

Pel que fa a la força que té la formació actualment a la província, els resultats ens mostren que als principals municipis en volum de població la formació ha obtingut un total de 4.371 vots. Es tracta de més de 3 mil vots perduts, ja que en els anteriors comicis aquestes poblacions van sumar-ne 7.776.