El diputat d'ERC Joan Tardà va anunciar davant el ple del Congrés la "insubmissió lingüística" dels diputats d'aquesta formació, que, segons va anticipar, utilitzaran el català en les seves intervencions a la Cambra perquè estan "farts d'esperar" que se'ls reconegui aquest dret.
"Si vostès volen insubmissió lingüística la tindran, no es preocupin, amb els drets no es juga", va proclamar Tardà, dirigint-se als diputats del PP durant la defensa d'una esmena per modificar el Reglament del Congrés i aconseguir que es permeti als diputats usar el gallec, el català i l'euskera.
La discussió sobre el règim d'ús de les llengües cooficials a la Cambra Baixa es va introduir dins del debat d'una reforma reglamentària que en principi no tenia res a veure amb l'assumpte, ja que únicament es tractava d'adequar l'estructura de comissions del Congrés a l'estructura del Govern.
Però Tardà va aprofitar l'oportunitat per intentar incorporar, encara que sense èxit, tres esmenes. Una d'elles es referia a la política lingüística, la segona pretenia facilitar la creació de comissions d'investigació, de manera que n'hi hagi prou amb la firma de dos grups per constituir-les, i la tercera fixava un any per aprovar una reforma del Reglament que millori el "funcionament i eficàcia" del Congrés i que permeti "aprofundir en la democràcia". Cap va prosperar, si bé la reforma reglamentària global va comptar amb el suport del PSOE i el rebuig de la majoria del PP.
La que demanava el dret a usar les llengües cooficials va ser avalada pels nacionalistes i l'esquerra minoritària, fins reunir 44 vots a favor, davant de 298 en contra del PP i PSOE.
