El rei Albert II de Bèlgica va sorprendre ahir el país en anunciar per motius "d'edat i de salut" la seva abdicació, el proper 21 de juliol, al seu primogènit, el príncep Felip, de qui va subratllar-ne el ple compromís i la preparació per prendre el relleu al capdavant de la monarquia. "El futur del país està en bones mans", va assegurar el rei dels belgues durant la seva al·locució al país en francès, neerlandès i alemany, els idiomes oficials de Bèlgica, i en què va afirmar que "la meva edat i la meva salut no em permeten exercir la meva funció com voldria". L'anunci d'Albert II, de 79 anys i el segon monarca europeu que abdica ?enguany, després que l'abril passat ho fes Beatriu d'Holanda, al complir 75, es produeix després que els mitjans de comunicació belgues portessin diverses setmanes especulant respecte a això.
Així mateix, en les últimes setmanes va ressorgir un antic escàndol relacionat amb Albert II, el de la seva possible paternitat de Delphine Boel, una dona de 45 anys, que ha reclamat davant els tribunals ser reconeguda com la seva filla. Albert de Sajonia-Coburgo-Gotha, casat amb la princesa italiana Paola Ruffo di Calabria i pare de tres fills, va accedir al tron belga als 59 anys, després de la mort, el 1993, del seu germà gran, Balduí II. El rei dels belgues va assegurar ahir que havia arribat el moment de passar el relleu a Felip, el seu fill primogènit i duc de Brabante i la seva dona Matilde, i alhora va subratllar que tots dos tenien tota la seva confiança.
"El príncep Felip està ben preparat per succeir", va dir el rei sobre el seu fill, de 53 anys, i de qui va destacar que amb les missions econòmiques que va dirigir a l'estranger "ha demostrat fins a quin punt està compromès amb el país". Va afirmar també que "el paper del rei dels belgues i la seva legitimitat és posar-se al servei de la democràcia i dels seus conciutadans, únics titulars de la sobirania. La institució reial ha de seguir evolucionant amb el seu temps".
Albert II és considerat per la majoria dels belgues com un rei proper, distès, amb sentit de l'humor i sobretot amb una visió molt precisa i afinada de la política nacional, en què ha intervingut amb èxit.
La decisió
La decisió del rei dels belgues va arribar al govern ahir mateix mitjançant una carta dirigida al primer ministre, el socialista Elio di Rupo, que havia mantingut freqüents reunions amb Albert II. En la missiva, el rei li va confirmar al primer ministre la seva decisió d'abdicar i va indicar que li escrivia "com a prolongació de les nostres entrevistes i després del temps de reflexió que em va suggerir que em prengués". "He de constatar que la meva salut no em deixa exercir la meva funció com voldria", va assenyalar Albert II, que també va reafirmar "amb serenitat i confiança el meu desig d'abdicar el 21 de juliol, en favor del príncep hereu".
El 2000 el rei Albert es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per una hèrnia discal i posteriorment en va tenir una altra de coronària, mentre que el 2007 va patir una fractura del coll del fèmur, així com de cataractes el 2006 i 2008, i el 2011 per un càncer de pell. Di Rupo, en la posterior compareixença davant els mitjans de comunicació, va expressar el seu "respecte i comprensió" per aquesta decisió, i alhora va destacar la "valentia" i la "clara vocació" del rei al servei del país, així com l'"entusiasme , empatia, humor i intel·ligència que ha demostrat durant el seu regnat".
El primer ministre belga, que va parlar en neerlandès i en francès, va anunciar que el Govern federal començarà avui els preparatius per a l'accés al tron del príncep Felip el proper 21 de juliol, quan abdicarà el rei Albert. Va destacar que aquestes dues dècades de regnat d'Albert II "han estat caracteritzades pel seu profund interès pels seus conciutadans, vincles fundats sobre la simplicitat, l'escolta i el diàleg". Els belgues es van mostrar commocionats per la decisió del seu monarca, molt estimat pel paper institucional estabilitzador que ha exercit en la crisi política que va mantenir sense govern al país durant 400 dies entre 2010 i 2011, així com davant dels problemes regionals entre Flandes i Valònia. Diverses desenes de ciutadans es van reunir davant del Palau Reial, al centre de Brussel·les, portant banderes belgues i victorejant al rei i la monarquia. "Crec que és una bona decisió. Ha estat un bon rei per a nosaltres, crec que és temps de deixar el lloc al seu fill", va dir el jove Claudiu Sincoutis. Des de les diferents forces polítiques nacionals es va subratllar el caràcter integrador i d'estabilització d'Albert II, a excepció d'alguns partits flamencs que van atribuir a la seva abdicació l'escàndol de la seva filla il·legítima i van demanar una "monarquia protocol·lària".
