El Tribunal de Comptes ha alertat que el "notable" nombre d'ens públics autonòmics, com fundacions, consorcis o empreses públiques, requereix una "major exigència" tant per justificar la seva creació com per garantir l'eficiència i transparència en l'ús dels recursos públics. És una de les principals conclusions de l'informe de fiscalització del sector públic autonòmic dels exercicis 2008 i 2009, que també destaca que cap de les comunitats autònomes va complir l'objectiu de dèficit fixat per a aquests anys.

Segons l'informe, el dèficit conjunt de les comunitats autònomes el 2008 va ser de l'1,49 per cent del PIB, malgrat que l'objectiu inicial era un superàvit del 0,25 per cent. Objectiu incomplert també el 2009, en el qual el conjunt de les comunitats va llançar un dèficit de l'1,92 per cent quan el límit fixat era l'equilibri pressupostari. El saldo d'endeutament va arribar als 52.000 milions d'euros a finals de 2008, i de 70.000 milions al final de 2009.

Augments dels deute

Les comunitats autònomes que més van incrementar el seu deute el 2008 van ser el País Basc -un 63 per cent- seguit de La Rioja -52,2- i Balears, amb un 46,1 per cent. L'any següent, el major increment de deute es va repetir al País Basc i Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Múrcia, amb increments superiors al 80 per cent.

El Tribunal de Comptes ha detectat a més la "deficient" elaboració dels pressupostos autonòmics que van obligar a un "elevat volum" de modificacions pressupostàries, que a més, presenten "deficiències quant a la seva justificació" o que no tenen "cobertura suficient". En aquest punt, destaca la despesa sanitària, que va ser superior a allò reflectit en les obligacions reconegudes en aquests anys.

D'aquesta manera, la despesa sanitària de les comunitats autònomes va representar el 2008 i 2009 una mitjana del 38 per cent de les obligacions reconegudes en els seus pressupostos. Situació que es repeteix en la despesa de les universitats, els pressupostos inicialment aprovats de les quals van patir un increment mitjà del 31,20 per cent l'any 2008 i del 35,24 el 2009.

A més, la mitjana de crèdits impartits per cada professor és inferior als 24 crèdits anuals exigits legalment, i la mitjana d'alumnes per professor és "molt baixa" a les universitats analitzades, "fet que posa de manifest un sobredimensionament del professorat en relació amb el nombre d'alumnes".