Menys europeistes...

Entre 2007 i 2012, el percentatge de ciutadans europeus que confia en la UE ha caigut 24 punts, segons dades de l'Eurobaròmetre que precedeixen les eleccions europees previstes per al mes de maig vinent. Encara que aquest deteriorament s'ha produït sense excepció a tots els estats membres, ha estat molt més important als països del sud d'Europa, més colpejats per la crisi. I especialment a Espanya, on el percentatge de ciutadans que confia en la UE ha passat del 74% el 2007 al 23% el 2012, un descens de 51 punts, el més fort de tota la UE. La caiguda va ser particularment dràstica el 2012. Malgrat això, continua sent majoritari el percentatge dels qui consideren positiva la pertinença d'Espanya a la UE (un 55%).

La revista Panorama Social, editada per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), dedica el seu número 17 a analitzar diferents facetes de la ciutadania europea, posant particular atenció a les opinions i els sentiments que la UE suscita en el context de la crisi. Segons Mariano Torcal, el deteriorament del suport de la ciutadania a la UE es deu a la valoració negativa de les institucions que la representen, més que als efectes concrets de la crisi sobre les economies domèstiques. Ens trobem, segons aquest autor, davant una crisi institucional, ja que els ciutadans europeus consideren les institucions europees incapaces de donar resposta als problemes que ha posat de manifest la crisi, i aquesta falta de confiança institucional ha derivat en el desgast d'imatge de la UE.

Contrastos

Davant del deteriorament generalitzat de la confiança, el sentiment d'identitat europea i l'afecció dels ciutadans cap a la UE s'han vist menys afectats per la crisi econòmica i fins i tot s'han reforçat en alguns països, com Luxemburg, Holanda o Finlàndia. No obstant això, com reflecteix el treball de Marta Paradés, Teresa Mata i Santiago Pérez-Nievas, les reserves de lleialtat al procés d'integració europea no són inesgotables i la prolongació de la crisi econòmica i institucional podria arribar a soscavar la pròpia legitimitat de la UE com a projecte supranacional. A més, el debilitament de la imatge de la UE s'ha produït malgrat els esforços de les institucions comunitàries per fer realitat drets de ciutadania supranacionals, com indica Willem Maas.

Yolanda Gómez destaca la regulació del dret d'iniciativa ciutadana, en virtut del qual els europeus poden sol·licitar a la UE la proposta d'un text legislatiu en algun dels seus àmbits de competència. Per part seva, Ignacio Molina adverteix que la crisi ha erosionat la legitimitat democràtica de la UE. Segons la seva opinió, l'intent de reforçar la legitimitat en la presa de decisions es farà mitjançant un joc tens entre les institucions europees i estatals, en el qual els parlaments intentaran imposar-se. Un pes excessiu de la influència dels parlaments estatals pot provocar desequilibris polítics perillosos en alguns estats membres, fet pel qual caldria reforçar el paper de les institucions comunes per aconseguir que els ciutadans del sud connectin millor amb la presa de decisions europees.