Repetir les eleccions costaria com a mínim 130 milions d'euros
A aquesta xifra caldria afegir la despesa de la campanya, que procedeix bàsicament de les arques de l'Estat
Organitzar unes noves eleccions generals el proper mes de juny tindria un cost milionari, com a mínim els 130 milions que va costar la maquinària electoral dels comicis del 20 de desembre passat. A aquesta xifra caldria afegir-hi la despesa en campanya dels partits polítics, que procedeix fonamentalment de les arques de l'Estat.
La votació al Congrés per intentar escollir un president del govern ha engegat el rellotge electoral: si els partits no es posen d'acord abans del 2 de maig, el 26 de juny se celebraran una altra vegada les eleccions. Al marge del cost polític o social que el procés pugui o no tenir, el segur és que costaria diners. Molts diners.
Segons les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior, el pressupost de la maquinària electoral per a les generals de desembre va ser de 130 milions d'euros, inclosos els 48 milions de Correus (vot a distància i propaganda), els 12,8 milions de l'escrutini i la difusió de les dades, 12,59 milions més de logística (paperetes, locals, campanyes de difusió) i 55,1 milions que es deixen les administracions públiques en tot el procés (per exemple, el desplegament de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat va costar gairebé 13 milions).
No obstant això, a aquestes quantitats cal sumar el que es gasten els partits polítics per 'vendre' als seus candidats, per a això reben importants subvencions públiques segons els vots i els escons que van aconseguir en les passades eleccions. És a dir, els resultats de desembre marcaran la despesa en les campanyes de juny, en cas que s'hagin d'organitzar.
A més, els partits polítics poden sumar també donacions privades de persones físiques o per la via del 'crowdfunding' i demanar préstecs als bancs, sempre que en total no superin una despesa màxima permesa per la Llei Electoral General.
13,5 milions per partit
Per als partits que es presenten a tota Espanya, aquest topall és d'uns 13,5 milions d'euros: 0,37 cèntims per persona amb dret a vot (36,5 milions d'electors).
No obstant això, només PP i PSOE són capaços d'apropar-se a aquest límit i encara així els socialistes es van quedar al desembre ja a certa distància. Segons les dades de les que es disposen, el PSOE va gastar uns 9 milions en la campanya del 20D. Podem, per la seva banda, va invertir uns 2,2 milions a la campanya i Ciutadans, quatre.
Pel que fa al PP, no ha donat a conèixer quant va invertir en aquesta campanya, encara que haurà de justificar-ho en uns dies: tots els partits tenen obligació de lliurar la informació de les seves despeses al Tribunal de Comptes a partir del 20 de març.
Els dos partits denominats emergents van finançar les seves campanyes amb aportacions de particulars o recorrent a un préstec (en el cas de Ciutadans), però en tenir ja presencia al Congrés i en el Senat tenen dret a subvenció electoral, se celebrin quan se celebrin els comicis.
Per a tots dos suposarà una important injecció de diners, mentre que PP i PSOE hauran d'atenir-se a les conseqüències d'haver perdut milions de vots i d'escons, com també li passarà a Izquierda Unida (que va concórrer com a Unidad Popular). Aquesta última a més no rebrà diners per a propaganda electoral, que només els correspon als partits amb grup parlamentari al Congrés, i no és el seu cas.
Cada partit cobra 21.167,64 euros per escó al Congrés. És a dir, 2,37 milions el PP (sense les seves coalicions regionals), 1,8 milions el PSOE-PSC, 850.000 euros Ciutadans i 870.000 Podem (també, sense les seves coalicions autonòmiques). A més, rep 0,81 cèntims pels vots amb els quals ha aconseguit aquests diputats i 0,32, pels quals li han donat senadors.
Més a Espanya Internacional
-
El jutge del cas Koldo rebutja cridar a declarar Begoña Gómez per "meres informacions periodístiques no contrastades"
-
Feijóo acusa Sánchez d'haver fet el discurs "més perillós" de la seva carrera, però descarta una moció de censura
-
Illa celebra la continuïtat de Sánchez: "És la millor decisió, en especial per a Catalunya"
-
Pedro Sánchez decideix seguir al capdavant del Govern i anuncia una "regeneració democràtica"