L'europeisme de Van der Bellen li va permetre vèncer la ultradreta a Àustria

Una polaritzada Àustria intenta explicar-se la victòria -més clara del que s'esperava- del progressista Alexander Van der Bellen davant l'ultranacionalista Norbert Hofer, en uns resultats de les eleccions presidencials que han tranquil·litzat les capitals europees. Van der Bellen, que va insistir que els comicis eren decisius per al futur del país a la Unió Europea (UE), va vèncer amb al voltant del 53,3 per cent dels vots, davant del 46,7 per cent de Hofer, de l'ultranacionalista Partit Liberal (FPÖ).

L'institut demoscòpic Sora va explicar en una enquesta que un dels motius -el 65 per cent- més esmentats pels votants de Van der Bellen per avalar-lo era la seva posició proeuropea, que contrastava amb la visió euroescèptica de Hofer. L'històric exlíder d'Els Verds va aconseguir mobilitzar els seus suports mentre que nombrosos votants de Hofer, sobretot a l'entorn rural, es van abstenir, en unes votacions amb una participació que es calcula que ha estat del voltant del 74 per cent, dos punts més que al maig.

Van der Bellen va vèncer llavors per uns 31.000 vots, però els comicis van haver de ser repetits per irregularitats formals, mentre que ara l'avantatge ha estat d'unes 300.000 paperetes. El Ministeri d'Interior encara ha d'oferir els resultats definitius un cop hagi comptat el vot per correu.

Tot i que el candidat dretà no es va mostrar obertament partidari d'abandonar la UE, sí que va dir que afavoriria un referèndum si es donava més poder a Brussel·les després del Brexit.