L´euro, la divisa comunitària, compleix 15 anys a les butxaques de milions d´europeus, un aniversari agredolç, ja que al mateix temps que es recupera l´economia europea la divisa viu hores baixes en el seu canvi amb el dòlar. L´euro, que en els primers anys permetia als europeus viatjar als EUA amb una moneda avantatjosa, ara s´aproxima a la paritat amb el bitllet verd i el passat dia 15 va caure al seu nivell més baix dels últims 14 anys (1,0397 dòlars per euro).
Segons els experts, darrere de la depreciació de l´euro s´amaga l´anunci de la Reserva Federal dels Estats Units d´elevar els tipus d´interès 25 punts bàsics, fins a un rang entre el 0,5 i el 0,75%. Quinze anys després de la seva posada en circulació real, i deixats enrere conceptes com «troica» i «rescat», l´euro s´enfronta ara a fantasmes com el Brexit i les noves relacions d´incerta cooperació econòmica entre Brussel·les i Washington, després de l´elecció de Donald Trump. La història de l´euro comença amb el disseny del projecte, amb el Tractat de Maastricht (1992), que establia que els estats que volguessin unir-se al club monetari haurien de complir dos clars objectius: que el dèficit nacional no superés el 3 % del PIB ni el deute el 60 % de la riquesa del país. Per a la seva vigilància es va signar cinc anys més tard el Pacte d´Estabilitat i Creixement, base de les revisions pressupostàries i de les recomanacions en matèria fiscal als països membres. El 1998 va arribar el Banc Central Europeu i es va establir el tipus de canvi fix de les monedes que desapareixien amb l´euro (1 euro: 166,386 pessetes). Encara que els ciutadans trigarien 3 anys a aconseguir tocar físicament la nova divisa, el 1999 comença a ser una realitat l´euro com a unitat monetària a Bèlgica, Alemanya, Irlanda, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Àustria, Portugal i Finlàndia. El 2001 es va acceptar Grècia, que prèviament havia estat rebutjada i que, deu anys després, seria epicentre de la pitjor crisi existencial de la moneda. A partir de l´1 de gener de 2002, 300 milions de ciutadans de 12 països de la Unió Europea converteixen veritablement l´euro en moneda real. Solament un any més tard Alemanya i França van trencar el pacte d´estabilitat, norma que va quedar en suspens. Va ser no obstant això l´any 2007 quan l´euro va trontollar per primera vegada per culpa d´una crisi que va arrencar als EUA, la de les «hipoteques escombraries», i que va viatjar a Europa convertida en crisis de deute sobirà. La paraula «rescat» va passar a fer-se tristament popular en les reunions de l´Eurogrup, les trobades mensuals dels titulars de Finances del club de la divisa única. El 2010, Grècia és el primer país que va demanar un buc de salvament, de 110.000 milions d´euros, que va gestionar la troica.
