Putin busca nous aliats al Próxim Orient

La crisi catalana va deixar la setmana passada en ombres un important moviment geopolític, l'aproximació de Rússia i Aràbia, materialitzada el dia 5 en la primera visita d'un monarca saudita al Kremlin. La visita es va acompanyar de la celebració a Moscou d'un fòrum empresarial que va reunir 200 empreses de tots dos països i es va tancar amb importants acords en l'àmbit de l'energia i l'armament. Tot indica que Moscou, màxim adversari global dels EUA, i Riad, tradicional aliat de Washington, volen deixar enrere la llarga era de desencontres heretada dels temps en què l'URSS era el principal impulsor dels règims àrabs laics i «socialistes» que tenien entre els seus majors enemics les petromonarquies del Golf.

En els últims anys, tot i el restabliment el 1991 de les relacions diplomàtiques, arran de l'extinció de l'URSS, l'enfrontament s'ha anat plasmant en la denúncia russa dels saudites com a primers finançadors del terrorisme islàmic, i en particular del que fa més mal al Kremlin, el txetxè. Riad veia, per la seva banda, en Rússia el major valedor internacional de l'Iran xiïta, el màxim rival en el tauler de l'Aràbia Saudita, que exerceix de far del sunnisme i custodi dels sants llocs de l'islam.

Els fronts oberts entre les dues potències són nombrosos i els encapçalen el petroli i Síria. Mentre l'Aràbia és el cap visible dels països agrupats a l'OPEP, la Rússia de castigada economia és el més rellevant dels productors que treballen per lliure. No obstant això, l'elevada volatilitat regnant en el mercat del cru va imposar al gener la necessitat d'unir esforços per estabilitzar-lo mitjançant retallades de producció que impulsessin els preus a l'alça. La coincidència de punts de vista es va renovar al setembre amb una declaració conjunta, impensable fa només dos o tres anys, i amb la creació d'una comissió bilateral per al seguiment del mercat. A la pràctica, doncs, Rússia i l'Aràbia estan exercint ja un lideratge compartit del mercat de les exportacions de petroli.

A Síria, el vesper que es va convertir en el node central de tota la xarxa de rivalitats que recorre el Pròxim Orient, Moscou i Riad han donat suport a bàndols rivals des de l'inici de la guerra civil el 2011. Mentre Moscou ha estat, al costat de l'Iran, el principal aliat de la dictadura de Bashar al-Assad, l'Aràbia Saudita ha funcionat com el més decidit finançador de diverses faccions rebels. Ara bé, l'oberta intervenció militar de Moscou en el conflicte des de setembre de 2015 ha inclinat la balança cap al camp governamental amb tal claredat que actualment es dona per cert que la guerra és una foguera en vies d'extinció, tot i que encara no sigui possible determinar quant temps de vida els queden a les seves brases. De manera que, per primera vegada, Salman ja no va exigir a Moscou la sortida d'Assad del poder a Síria com a condició per arribar a la pau. Alhora, Putin va elogiar els esforços saudites perquè avancin les negociacions de Ginebra.

Més enllà dels espais concrets de fricció, l'aproximació de russos i saudites posa de manifest dues qüestions essencials. En primer lloc, que malgrat tots els intents per ancorar els EUA al Próxim Orient, el gradual abandó de la regió iniciat en els anys d'Obama es consolida. Encara que l'Iran continua estant present a les invectives diàries de Trump, que insisteix en la necessitat de renegociar l'acord nuclear de 2015, un succint recompte dels seus tuits incendiaris cap a Corea del Nord revela que la batalla de fons dels EUA es lliura ja plenament en l'espai geopolític que envolta la Xina.

Washington està deixant al Próxim Orient buits creixents que Rússia, ara per ara el més poderós aliat tàctic de la Xina, intenta ocupar tant per raons globals com d'estricte veïnatge geogràfic. I en aquest punt juguen un paper clau les mutacions polítiques que viu l'Aràbia Saudita des de l'accés al tron del rei Salman el 2015.

La paciència de Putin

Entestat a diversificar les seves fonts de finançament i les seves aliances per reforçar el seu lideratge en un món islàmic en el qual, a més de l'enemic iranià, s'enfronta ara amb la irrupció de la Turquia d'Erdogan, Salman, molest per l'escàs suport de Trump en la guerra que lliura al Iemen, és una de les peces que millor encaixa en el trencaclosques que intenta solucionar el president rus. Al cap i a la fi, Putin, dotat de la millor màquina diplomàtica que coneix el planeta, sap que la paciència i el moviment continu són essencials en un món en el qual, com li agrada dir sovint, «tot pot canviar».