L'última resposta de Puigdemont al requeriment de Rajoy eleva al màxim l'abast de la crisi política i institucional pel desafiament a la legalitat del Govern català i obre un nou capítol de conseqüències imprevisibles.

En una nova carta, més curta que l'anterior, el president de la Generalitat torna a demanar diàleg al Govern central i avisa que el Parlament votarà la Declaració Unilateral d'Independència si no L'Estat no atura la repressió o activa l'article 155 de la Constitució. Després d'aquesta resposta, el calendari és imprevisible.

El Consell de Ministres donarà llum verda en la reunió d'aquest dissabte a la posada en marxa de l'article 155 de la Constitució, un recurs que permetria a l'executiu intervenir l'autonomia i que mai fins ara ha estat aplicat. Abans d'executar-se, en tot cas, haurà de ser votat pel Senat.

Mentrestant, de l'altra banda, el Govern de la Generalitat pretén posar en marxa la Llei de Transitorietat aprovada pel Parlament de Catalunya i suspesa pel Tribunal Constitucional, el que perllongaria el camí de l'Executiu de Puigdemont al marge de la llei a ulls de Madrid en un calendari ple d'incerteses.

El pla del Govern català

La Llei de Transitorietat no estableix terminis concrets per a la seva execució, però preveu unes eleccions "constituents" en un termini de sis mesos des del referèndum d'independència. Aquests comicis servirien per conformar el parlament que elaboraria una hipotètica Constitució catalana.

Mentrestant, el Govern no ha aclarit com pensa afrontar una possible intervenció de l'autonomia o si planeja mobilitzacions massives com en les jornades de l'1-O o el 3-O per intentar frenar l'actuació del Govern de Rajoy i de la justícia.

En tot cas, la Generalitat vol que Catalunya es regeixi per aquesta llei temporal, que recull entre altres les següents qüestions:

-La Administració. L'Administració de la Generalitat succeirà a la de l'Estat en territori català. El personal de l'Estat s'integraria en la nova administració pública.

-Doble nacionalitat. Tots els catalans empadronats en un municipi català abans del 31 de desembre de 2016 i aquells que s'haguessin empadronat des l'1 de gener de 2017 i compleixin dos anys en aquesta situació tindran automàticament la "nacionalitat catalana" i la nacionalitat espanyola. També podran la podran tenir els espanyols nascuts a Catalunya, els fills de pare o mare amb nacionalitat catalana o menors adoptats després de l'entrada en vigor de la llei amb pare o mare catalans. També podran adquirir-la aquells que hagin residit legalment durant els últims cinc anys a Catalunya.

-Vigència de les lleis. Les lleis de caràcter local, autonòmic i estatal que no contravinguin la llei de transitorietat i les lleis posteriors catalanes seguirien aplicant-se. També seguirien vigents les lleis europees i els tractats internacionals.

-Justícia. L'Audiència Nacional ja no tindrà competència en territori català i el TSJ de Catalunya es convertiria en Tribunal Suprem de Catalunya. A més, el fiscal general de Catalunya seria nomenat pel Parlament i no pel Govern. Els jutges, magistrats, lletrats i fiscals no seguiran en el seu càrrec si no accepten aquesta llei. Es crearan una sala de govern del Tribunal Suprem 8 Una espècie de CGPJ) i una Comissió Mixta de Suprem i Govern.

Els tribunals catalans podran arxivar o anul·lar "els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que busquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou Estat de manera democràtica i no violenta". Això suposaria l'amnistia per a l'expresident Artur Mas i el tancament de les causes obertes a altres càrrecs.

-Exèrcit. L'Exèrcit espanyol deixaria de tenir jurisdicció a Catalunya i hauria d'abandonar el territori.

El pla del Govern central

L'"amenaça" de declaració d'independència precipita l'aplicació pel Govern de l'article 155, prèvia aprovació en el Consell de Ministres d'aquest dissabte i després de la seva votació al Senat.

Després de l'activació de la mesura a La Moncloa, la cambra alta tractarà i votarà el recurs a l'article.

Els terminis poden variar. La propera setmana està previst un ple del Senat el dimarts, però la iniciativa es podria endarrerir encara alguns dies, amb la idea de mantenir la pressió sobre el Govern de la Generalitat per forçar una rectificació.

Juntament amb l'article 155, el Govern pot recórrer a altres eines que ofereix el marc constitucional, com la Llei de Seguretat Nacional, la declaració de l'estat de setge o d'excepció.

El Govern vol prendre les mesures en consens amb el PSOE i Ciutadans. Els dos partits pretenen limitar l'abast de la intervenció de l'autonomia a una actuació "quirúrgica" que permeti donar pas a unes eleccions autonòmiques.

Els propers passos són encara conjectures, però l'Executiu buscarà en primer lloc el control econòmic de la Generalitat, el que suposaria la intervenció de la conselleria d'Oriol Junqueras, i dels comandaments d'Interior, el que podria implicar el relleu del conseller Joaquim Forn, al costat de Pere Soler, director dels Mossos, i Josep Lluís Trapero, major de la policia autonòmica.