Completament sola i sense que ningú s'adonés de la seva mort fins a molts anys després de l'òbit. Així va morir María Amparo Plaza, qui ara tindria 78 anys, tot i que per l'estat que presentava el seu cadàver, momificat pel pas del temps, va haver de morir entre quatre i cinc anys enrere.
Un veí va localitzar ahir a la tarda el seu cos, en estat de momificació natural, a la cuina del seu domicili, una casa de dues plantes de construcció antiga en el valencià barri del Cabanyal.
Per desgràcia, no es tracta d'un cas aïllat i no és estrany que la gent gran morin soles en els seus habitatges sense que ningú els trobi a faltar fins a molt temps després o fins que la pudor dels seus cossos en descomposició alerta als seus veïns.
En aquest cas ni tan sols la mala olor va donar indicis del que li havia passat. Pel que sembla, en trobar-se a la cuina i estar tot l'habitatge tancat amb pany i clau, finestres i persianes incloses, el cos de la septuagenària va continuar poc a poc un procés cadavèric que va derivar en una momificació natural i no en la putrefacció habitual que es dóna en la majoria de morts.
No va ser fins ahir quan César, un veí de la finca que dóna a l'altra banda del carrer, i que comparteix paret amb la casa de l'anciana, va descobrir que Amparo jeia morta. «Només li he vist els peus i de seguida he trucat al 112. Encara tinc l'ensurt al cos», reconeixia després de la troballa del cadàver. Aquest veí explica que s'havia posat a netejar el celobert perquè des de feia uns dies «hi havia moltes mosques».
«M'estranyava que no la veiés des de feia anys, però com que no feia mala olor ni res i no m'agrada ficar-me en la vida de la gent ...», apunta César. A més, argumenta que la mateixa Amparo, que havia estat treballant molt de temps a l'Argentina, li va comentar fa anys que s'anava a anar a viure amb una amiga. Així va donar per fet que aquesta havia abandonat el domicili de València.
El lloguer domiciliat
María Amparo Plaza, qui pel que sembla no tenia família, vivia de lloguer en aquesta casa del carrer José Benlliure de València. L'immoble és propietat d'un fons d'inversió de Barcelona. I tot indica que la dona seguia pagant periòdicament els 30 euros mensuals del lloguer en tenir domiciliat el pagament, així com la seva pensió.
La casa es troba al costat d'un casal faller, però tampoc els membres de la Falla Escalante Guillem van sospitar res sobre la seva possible mort després d'anys sense veure-la.
«Fa moltíssims anys que no la veiem, solia sortir en camisa de dormir i treia el cap al balcó a l'estiu», recorda la Laura. Els fallers li demanaven permís per penjar les banderetes del carrer a les festes, però en els últims quatre anys tampoc coincidien amb ella. «Pensàvem que havia marxat amb algun familiar», apunta Guillermo.
No obstant això, la Policia Nacional va realitzar ahir diverses gestions per intentar localitzar familiars de la dona, encara que fossin llunyans, i no es va trobar ningú.
El cos sense vida de la septuagenària va ser localitzat pocs minuts abans de les 19.00 hores d'ahir. Fins al lloc, situat al número 141 del carrer José Benlliure, van acudir agents de la Policia Local de València i una dotació de bombers.
Un cop confirmada la trucada d'alerta del veí i comprovar que la dona estava momificada, es va donar avís a la Policia Nacional i es van traslladar al domicili agents del grup de policia científica. En una primera inspecció ocular, i després de l'examen preliminar del metge forense, tot apunta a una mort per causes naturals.
El Jutjat d'Instrucció número 18 de València va ordenar l'aixecament del cadàver passades les 21.00 hores i el cos momificat va ser traslladat a l'Institut de Medicina Legal de València.
