El cantant valencià establert a Catalunya es mostra molt crític amb l'evolució i assegura que assistim a una «imbecil·lització» social en la qual el futbol s'ha convertit en el verí del poble a tot el món.

Va dedicar un concert seu, el mes passat a Zamora, a la República Espanyola.

Em va fer pensar Agustín García Calvo que va declarar la independència de Zamora. La monarquia té damunt una gran morralla amb la conversa de Corinna, l'empresonament d'Urdangarin... El principi de la seva fi arribarà amb l'atipament de la gent amb tanta princesa, tanta majestat i tanta corrupció.

Canta a la llibertat des de la coherència i des de la independència. Quin preu ha hagut de pagar?

L'alt preu l'estic pagant ara amb la imbecil·lització social que estem vivint no només a Espanya, perquè a França ha estat increïble la reacció per la victòria a la final del Mundial de Rússia. El futbol s'ha convertit en el rei de tots els regnes, en el verí del poble.

I quin antídot tenim?

Conscienciació. Cal començar per conscienciar-se un mateix i predicar amb l'exemple. Sempre he optat per versos que tenen potència. El que utilitza les paraules, el que sap el que val un terme, és el poeta.

Aquests grans poetes, els localitza actualment?

No, no els llegeixo. Deu haver-n'hi, però no sé per on passen... cosa que és tremenda. En la cançó succeeix el mateix. Es produeix molt soroll, s'omplen els estadis i el públic hi assisteix de manera massiva, però no escolten les cançons, que es queden únicament en la superfície. El pallussisme d'avui és insuportable.

El que contrasta amb els milers i milers que travessen el Mediterrani a la recerca d'un futur millor a Europa.

I molts d'ells moren sense que ningú s'immuti. Sento angoixa, neguit i ràbia davant el que està passant. L'única cosa que puc fer és cantar. Hem estat un poble d'emigrants i ara no ho som d'immigrants perquè s'ha sembrat l'egoisme en la societat.

Els nacionalismes i extremismes estan augmentant poderosament.

Estem retrocedint en el temps. L'italià Salvini defensa la confecció d'un cens dels gitanos i la creació dels camps de refugiats, que són camps de concentració. Les situacions cal mesurar-les amb correlació de forces, que és el que ha passat a Catalunya.

Expliqui's.

El referèndum va ser un nyap que no es pot acceptar perquè es reuneixen i obtenen el 51% d'una manera estranya i després, declaren la independència. No obstant això, tothom se la mereix. Espanya també quan va estar ocupada pels àrabs o Argentina quan era espanyola i es van alliberar. A Catalunya es pot fer, però d'una altra forma.

Per quina fórmula aposta?

Cal arribar al fet que la gent accepti que els catalans volen ser catalans, però no un 51% enfront d'un 49%. La decisió d'independència hauria de ser sostinguda, almenys, per un 80% dels catalans. Davant aquest pensament d'un poble sencer no tens res a dir. Al voltant de Catalunya, on jo resideixo, hi ha moltes mentides.

Quines?

Ha tingut lloc segons uns un delicte que fins i tot els alemanys no el consideren com a tal, que fica a la presó uns polítics acusats de rebel·lió, la qual cosa suposa 30 anys de presó. Els implicats es mereixen un càstig pel nyap que van fer, però, com a molt, un mes de presó. Desitjo el retorn de Puigdemont, i això que no soc independentista. Tampoc entenc que els antics consellers estiguin encara a la presó i per contra els condemnats de «La Manada» siguin a casa seva.

Què opina del moviment social despertat arran del cas de «La Manada»?

Em sembla fenomenal que les dones es reivindiquin amb tota la legitimitat del món i que no se les consideri com a objectes.

Espanya té un govern que encara no ha complert els 100 dies en el poder.

Ha arribat un nou aire Espanya. A Sánchez li concedim el benefici del dubte, però sempre alerta.

El futur del Valle de los Caídos està a debat.

La Guerra Civil va ser un crim per a la humanitat i això és el que representa. El Valle de los Caídos ha de desaparèixer d'una vegada i que es reprengui la Llei de la Memòria Històrica. El veritable Valle de los Caídos d'aquest país són les cunetes.

Es compleixen 50 anys d'aquella recordada actuació a l'Olympia de París.

Aquest concert és la foto del que era la joventut, la fúria, el desig, la il·lusió de persones que defensaven unes causes que jo també defenso i que defensaré fins al final dels meus dies.

En aquest concert se l'anunciava com «la veu lliure d'Espanya».

La paraula Espanya, així, deixada anar, a mi no em diu res i fins i tot em posa els pèls de punta, perquè em fa pensar en Isabel la Catòlica i no em vesteixo amb aquesta camisa. No obstant això, quan a Espanya li afegim Republicana, jo sí que m'hi apunto i aquí dic que soc espanyol.