Segueix-nos a les xarxes socials:

El Papa admet el «fracàs» de l'Església per afrontar els abusos sexuals a menors

?Francesc I carrega contra els «crims repugnants» durant la seva visita a Irlanda, «zona zero» de les denúncies per agressions del clergat ?«Comparteixo aquests sentiments de traïció de la confiança. Hem de fer tot el possible per elimitar aquest flagell»

El Papa admet el «fracàs» de l'Església per afrontar els abusos sexuals a menorsreuters

El Papa es va referir durant el seu primer discurs a Dublín al «fracàs de les autoritats eclesiàstiques» en afrontar els «crims repugnants» dels abusos sexuals a menors per part del clergat catòlic, una xacra que va tenir a Irlanda una de les seves crisis més greus.

«El fracàs de les autoritats eclesiàstiques -bisbes, superiors religiosos, sacerdots i altres- en afrontar adequadament aquests crims repugnants ha suscitat justament indignació i roman com a causa de patiment i vergonya per a la comunitat catòlica», va defensar Francesc.

«Jo mateix comparteixo aquests sentiments de traïció de la confiança. Hem de fer tot el possible per eliminar aquest flagell», va agregar.

El pontífex va aterrar a l'aeroport internacional de Dublín a les 11:30 hores (hora local). Des d'allà es va traslladar a la Residència Presidencial, on es va reunir amb el president irlandès, Michael Higgins. Va ser al Castell de Dublín davant autoritats, la societat civil i el cos diplomàtic del país on va carregar contra l'encobriment per part de la jerarquia eclesiàstica d'Irlanda dels casos de pederàstia.

«Atesa la realitat dels més vulnerables, no puc deixar de reconèixer el greu escàndol causat a Irlanda pels abusos a menors per part de membres de l'Església encarregats de protegir-los i educar-los», va assenyalar en presència del primer ministre, Leo Varadkar.

L'informe de la Comissió Murphy, publicat a finals de l'any 2009, va posar al descobert que l'Església catòlica en aquest país havia encobert durant 30 anys els abusos a uns 400 nens irlandesos per part de capellans i religiosos de l'arxidiòcesi de Dublín amb la connivència de les autoritats de l'Estat.

Francesc va voler recordar les paraules de Benet XVI, que va titllar «crims atroços» els fets i va reconèixer la responsabilitat de tota l'Església imposant un règim de tolerància zero contra els sacerdots pederastes.

«El meu predecessor, el papa Benet, no va escatimar paraules per reconèixer la gravetat de la situació i sol·licitar que fossin preses mesures «veritablement evangèliques, justes i eficaces» en resposta a aquesta traïció de confiança», va dir.

I va afegir a continuació: «La seva intervenció franca i decidida serveix encara avui d'incentiu als esforços de les autoritats eclesials per posar remei als errors passats i adoptar normes severes, per assegurar-se que no tornin a succeir».

No obstant això, el pontífex també ha destacat que l'Església a Irlanda «ha tingut, en el passat i en el present, un paper de promoció del bé dels nens que no pot ser ocultat».

Protecció dels menors

«Desitjo que la gravetat dels escàndols dels abusos, que han fet emergir les faltes de molts, serveixi per recalcar la importància de la protecció dels menors i dels adults vulnerables per part de tota la societat. En aquest sentit, tots som conscients de la urgent necessitat d'oferir als joves un acompanyament savi i valors sans per al seu camí de creixement», va concloure.

El Papa va viatjar a Irlanda per participar en la IX Trobada Mundial de les Famílies, un esdeveniment catòlic creat pel papa Joan Pau II el 1992, que va reunir prop de 40.000 persones de 116 països. Per això va aprofitar l'ocasió per defensar la institució de la família alhora que es va referir de manera indirecta a la legalització de l'avortament recentment aprovada en aquest país.

El Papa va fer servir una pregunta retòrica: «¿No podria ser en canvi que el creixement d'una» cultura del descart «materialista, ens ha fet cada vegada més indiferents davant els pobres i els membres més indefensos de la família humana, fins i tot dels no nascuts, privats del dret a la vida?».

També va fer esment de «l'enorme crisi migratòria» que va definir com «el desafiament que més colpeja les nostres consciències en aquests temps» i de la qual ha lamentat «que no sembla disminuir».

Per al Papa, la seva solució «exigeix saviesa, amplitud de mires i una preocupació humanitària que vagi més enllà de decisions polítiques a curt termini».

Prem per veure més contingut per a tu