Estrasburg dictamina que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat que l'Audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals de l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune -per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna-, pel qual va ser condemnat per un delicte de pertinença a la banda terrorista ETA i segueix complint una condemna en ferm a 10 anys d'inhabilitació. No li indemnitza, però li recorda que pot demanar a Espanya la revisió de la sentència.

La sentència, donada a conèixer aquest dimarts, declara que s'ha produït una vulneració de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans -Dret a un procediment judicial imparcial- sobre Otegi, Jacinto García, Rafael Díez Usabiaga, Miren Zabaleta Tellería i Arkaitz Rodríguez Torres, tots condemnats en aquell procediment. La decisió ha estat unànime de tots els membres del tribunal, entre els quals hi havia l'espanyola María Elósegui.

Pel 'cas Bateragune' Otegi va complir sis anys de presó i està inhabilitat per exercir càrrec públic fins al 2021. El tribunal d'Estrasburg apunta en la seva sentència que quan hi hagi hagut una vulneració de l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, "la forma més adequada de reparació seria, en principi, un nou judici o la reobertura del cas, a petició de la persona interessada ".

Fonts jurídiques han informat que Otegi i la resta de demandants poden, amb aquesta sentència d'Estrasburg, presentar recurs de revisió davant el Suprem, que és el tribunal que els va condemnar en ferm per intentar reconstruir Batasuna. Aquest recurs, regulat després d'una altra sentència del TEDH contra Espanya, la qual va anul·lar la coneguda com a 'doctrina Parot', podria afectar la inhabilitació que impedeix a Otegi presentar-se a les eleccions fins a 2021.

Imparcialitat contaminada

La demanda davant el TEDH, instada per la defensa d'Otegi, buscava dilucidar si l'actuació de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo, presidenta del tribunal que el va condemnar pel 'cas Bateragune', va vulnerar els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la seva imparcialitat estava contaminada pel prejudici mostrat en un judici anterior contra ell.

En concret, al·legava que durant un procediment anterior per l'homenatge al capitost d'ETA 'Argala', Murillo va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, davant la seva negativa a respondre, la magistrada va afirmar: "Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta ".

En aquell judici, Otegi va ser condemnat a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme, però després el Tribunal Suprem va atendre el seu recurs donant-li la raó en el qüestionament de la imparcialitat de la magistrada Murillo.

D'aquesta manera, atès que en el tribunal que el va condemnar pel 'cas Bateragune' hi havia la mateixa jutge de l'Audiència Nacional, Otegi va recórrer al Suprem i al Constitucional amb els mateixos arguments de suposada parcialitat, però en aquest cas ni un ni l'altre li van donar la raó, motiu pel qual va decidir acudir a Estrasburg.

"Recel justificat"

De fet, Otegi també va recórrer per la suposada parcialitat del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez dels Cobos, donada la seva militància en el Partit Popular, i del magistrat Antonio Narváez, que va ser el fiscal que va impulsar la il·legalització de Batasuna. No obstant això, el TEDH va rebutjar de ple estudiar aquests dos últims casos, que va qualificar de maliciosos en primera instància, però si va admetre a tràmit la part relativa a l'Audiència Nacional.

Doncs bé, ara el tribunal d'Estrasburg afirma que el "recel" d'Otegi i la resta de demandants cap a la magistrada Murillo va poder estar "objectivament justificat", ja que el Tribunal Suprem havia acceptat la recusació en un cas anterior.

Malgrat tot, el TEDH estableix en la seva sentència --tot i que no per unanimitat-- que no és possible indemnitzar els demandants per part del Govern espanyol, ja que considera que donar-los la raó suposa "satisfacció equitativa suficient" i recorda que les compensacions monetàries estan plantejades només en aquells casos en què el dany no es pot reparar de cap altra manera.

Otegi avisa que Estrasburg "deixa en evidència" que "no hi ha estat democràtic" a Espanya

El líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha defensat aquest dimarts que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg "deixa en evidència" que "no hi ha estat democràtic" a Espanya. "No hi ha democràcia quan no hi ha tribunals justos i imparcials", ha dit Otegi durant una roda de premsa al Parlament Europeu, a Brussel·les. "Ningú ens tornarà els sis anys i mig a la presó, jo vaig perdre la mare estant a dins", ha recordat, assenyalant, a més, que Espanya viu un procés "d'involució democràtica" amb una "dreta desbordada". Otegi ha assegurat que els "presos polítics catalans" també s'enfronten a un "relat que no es veraç" i a una estratègia "política, anti-jurídica" que confia que la sentència del TEDH pugui arribar a condicionar.