La retirada de la fragata espanyola provoca un inesperat frec amb els EUA
Exteriors reconeix que va haver-hi «converses» amb Washington encara que no una queixa «formal»
La retirada de la fragata Méndez Núñez de la flota del portaavions dels EUA USS Abrahm Lincoln ha provocat un inesperat frec entre els governs d'Espanya i els Estats Units. Encara que el Departament de Defensa dels EUA valorava ahir la seva «forta relació militar» amb Espanya, per llevar importància a l'assumpte, la veritat és que des del Ministeri d'Exteriors espanyol van reconèixer que després de la decisió de retirar la fragata va haver-hi «converses» tant de l'ambaixada dels EUA a Madrid amb el Govern com de l'ambaixada espanyola amb les autoritats de Washington.
Funcionaris del Ministeri d'Exteriors van assegurar que «no va haver-hi» una «queixa formal»per part dels EUA a la decisió espanyola, que dimarts passat la ministra de Defensa, Margarita Robles, va justificar que van ser els EUA qui va canviar la missió original de la flota en la qual es trobava integrada la fragata espanyola.
També la ministra portaveu en funcions, Isabel Celaá, va explicar que la retirada responia a la «cautela» de l'Executiu davant la «imprevisibilitat» de Trump.
Però ahir el líder del PP, Pablo Casado, va avisar el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que aquest tipus de decisions «estratègiques» han de fer-se seguint uns terminis i protocols i per això va demanar «transparència».
La retirada de la fragata Méndez Núñez (F-104) llança dubtes en una de les missions comercials més importants per a la indústria de defensa espanyola. Aquest buc, a més d'acompanyar el portaavions estatunidenc, feia també les funcions d'ambaixador per a l'empresa Navantia, que actualment opta a un contracte per al disseny de 20 fragates per a la flota dels EUA, un programa denominat FFG(X) i que compta amb un pressupost de 16.400 milions d'euros.
La proposta espanyola està basada precisament en la classe Álvaro de Bazán (F-100), a la qual pertany la F-104. El programa FFG(X) no és l'únic al qual opta la indústria espanyola als EUA, perquè Airbus està intentant promocionar en sòl nord-americà l'avió de reabastiment en vol A330 MRTT (més de 200 milions d'euros per avió) i l'avió de transport Airbus, A400M (150 milions per avió).
Temes
Més a Espanya Internacional
-
AstraZeneca admet que la seva vacuna contra la covid pot provocar efectes secundaris en "casos molt estranys"
-
El Govern anuncia que destinarà 800.000 euros a l'agència de l'ONU per als refugiats palestins
-
Un nadó és hospitalitzat en coma etílic per un biberó amb vi que li va donar la seva àvia
-
Daniel Sancho: «Vaig esquarterar el cadàver perquè estava en xoc»