Estimat Pablo, estimat Pedro

Pactar no era tan difícil. O almenys, era menys problemàtic que encoratjar la hipòtesi que tampoc el 10-N donaria a llum un Govern. L'arraconament de mesos de retrets mutus entre PSOE i Podem va propiciar un cerimonial potser complaent en excés, però contundent pel que fa a la reafirmació de l'esquerra. És preferible una son difícil de conciliar a La Moncloa a dormir plàcidament al ras extramurs del palau.

Estimat Pablo, estimat Pedro, els dos secretaris generals van ballar un vals per molt que la cara d'alegria desbordant d'Iglesias contrastés amb l'estampa més continguda de Sánchez. La sintonia es va propagar al vocabulari emprat per segellar un preacord considerat «il·lusionant» a dues veus.

Els candidats a president i vicepresident també van dedicar un comentari a la frustració d'abril. El mea culpa curiosament més detallat de Sánchez confessava «la decepció dels votants progressistes». I «progressista» va ser precisament la paraula més abundant en un acte amb escenografia modesta, sobre un escriptori gairebé cervantí.

El pacte anunciat en menys de 48 hores torna a demostrar la importància de dur la iniciativa, tot i que els enunciats del decàleg d'acords divaguen en generalitats. És comprensible l'esglai a les casernes de la dreta, preparades per a una llarga travessia d'indefinicions i sorpreses ara per la celeritat de comandament dels rivals. Ahir, l'esquerra no volia ni escoltar l'expressió «noves eleccions». Avui són els conservadors els que han de desitjar un llarg parèntesi sense urnes.

Iglesias no va poder defugir la temptació discursiva, en la presentació d'un pacte que en la seva opinió combina l'«experiència» del PSOE amb la «valentia» de Podem. Per als enemics de l'aliança covada a velocitat rutilant, aquestes dues qualitats són els principals perills de la coalició.

La presentació d'un Govern la vigència del qual depèn de l'abstenció no bel·ligerant de forces nacionalistes va oferir alguns punts discutibles. Sánchez i Iglesias han sacrificat el seu contenciós personal, i han après que la negociació no és compatible amb la venjança. No obstant això, el líder de Podem va exagerar la importància de la ultradreta, en fixar el pacte en la necessitat de «frenar» Vox. En l'experiència de la majoria de ciutadans, els conservadors convencionals del PP han estat més nocius per la seva propensió a la corrupció que els neofranquistes.

Els governs mixtos de PSOE i Podem s'han multiplicat en mitja dotzena de regions espanyoles, sense una trencadissa apreciable en la porcellana. No obstant això, la posada en marxa d'un executiu estatal «profundament progressista» en paraules de Sánchez, torna a l'època en què el president del Govern apostava per les emocions fortes.

Tot i les anàlisis equivocades de mapa electoral que s'han repetit des de diumenge, les traves a l'executiu PSOE-Podem des de l'estructura del Congrés no tenen importància davant de les àrdues deliberacions que afronten els socis per confeccionar un gabinet manejable. A la cambra, la investidura queda pràcticament descartada a la primera volta llevat que s'habilités una solució exprés a Catalunya. No obstant això, la dificultat de votar al costat de Vox en la segona ronda definitiva pot catapultar el Govern ara esbossat.

Fins a la data, ni l'autosuficient Sánchez admetia un número dos ni l'axiomàtic Iglesias acceptava ocupar aquesta posició subordinada. La referència explícita del líder socialista a un acord per «quatre anys de legislatura» comptabilitzava menys com un anunci als espectadors que com una advertència al seu soci sobtat. Ara comencen els veritables problemes, per utilitzar un sinònim de governar.