L'ombra d'una dècada de temperatures rècord es va estendre ahir sobre la COP25 del clima. En una jornada en què les ciutats van reivindicar el seu paper fonamental per aturar la crisi climàtica, l'Organització Mundial de la Salut va advertir de la falta de fons en els països per afrontar els riscos sanitaris del canvi global i l'alcalde de Madrid va ser renyat per un líder indígena per les seves afirmacions sobre l'Amazònia. Dificultat d'accés a l'aigua potable o augment de les malalties són només dos dels múltiples impactes que ja es noten i que ahir van marcar la segona jornada de la Cimera del Clima, fins a la qual va arribar el ressò del desembarcament a Lisboa de la jove activista ambiental Greta Thunberg.
Després de l'impuls dels dirigents polítics en la inauguració de dilluns, els grups negociadors van començar a avançar sobre els complexos documents de la COP per augmentar l'ambició climàtica i, en paral·lel, fòrums, experts i informes van advertir sobre la «urgència d'actuar».
Així, el 2019 tancarà una dècada amb nivells rècord de temperatures i serà, almenys, el segon o tercer més calorós des que existeixen registres, va exposar a la zona blava -on es desenvolupen les negociacions- el secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas.
Els esforços per protegir el clima són encara insuficients, apuntava Taalas, qui va exposar un negre panorama: s'està fonent cada vegada més el gel dels pols, estan augmentant les onades de calor i la seva intensitat, les inundacions, els grans incendis, les tempestes i els fenòmens meteorològics extrems a causa dels gasos d'efecte hivernacle provocats per l'activitat humana.
Manca de plans d'adaptació
En paral·lel, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar de la manca de plans d'adaptació i vulnerabilitat sobre la salut, tot i que més de cent països han desenvolupat plans de salut relacionats amb aquest problema creixent. Ho van explicar la directora de Departament de Salut Pública de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), María Neira, el doctor Diarmid Campbell-Lendrum, director de Canvi Climàtic a l'organització, i Jess Beagley, de la revista especialitzada Lancet Countdown.
Neira va expressar la preocupació de l'OMS davant els resultats de l'estudi realitzat, en el qual s'ha detectat que dels 101 països estudiats, «gairebé tots assenyalen la salut com una prioritat» però, a l'hora de canalitzar els fons per pal·liar la crisi del canvi climàtic, només el 3% estan destinant quantitats a aquest objectiu.
Davant d'aquests problemes, les ciutats, a les quals ahir es va dedicar la Cimera i que són responsables d'un 70 per cent de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, van reivindicar el seu «paper medul·lar» en la mitigació dels impactes del canvi climàtic, fet pel qual no es pot fer de la lluita per la sostenibilitat una confrontació d'ideologies, sinó que ha de ser «un pacte polític perquè les ciutats siguin l'escenari d'una transició justa».
L'alcalde de Medellín, Federico Gutiérrez, va defensar que per aconseguir un impacte global és necessari actuar des de l'àmbit local, «per a la qual cosa és necessari no només un canvi tecnològic, sinó també un canvi cultural, ja que es poden tenir moltes diferències -polítiques, religioses- però hi ha una cosa que tots tenim en comú: l'aire que respirem».
El batlle de Sevilla, Juan Espadas, va recordar que «l'oportunitat que aporten els governs locals és la de comprometre la seva gent amb un repte col·lectiu com és el canvi climàtic», de manera que, si des de les localitats es lidera un procés de transformació, s'estarà davant d'un «canvi de paradigma de vital importància».
L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que va agrair al Govern l'organització de la cimera, va reivindicar el «lideratge moral» que tenen les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic. Abans de començar, Martínez-Almeida va ser renyat pel representant del Moviment Indi d'Amèrica, Mario Agreda, que li va retreure que assegurés que preferia salvar la catedral parisenca de Notre-Dame abans que l'Amazònia. «L'Amazones és més important que una església. T'ho dic de cor», va assegurar Agreda a l'alcalde madrileny, abans d'indicar-li que «els nens i els joves» han de respirar en el futur.
Per part seva, l'Agència Estatal de Meteorologia va assenyalar que si bé la temperatura global del planeta ha augmentat des de l'època preindustrial 1,1 graus centígrads, aquest augment és de fins a 1,7 graus a Espanya.
