PP i Cs van acordar concórrer en coalició als comicis del País Basc del 5 d'abril tot i el rebuig del president dels «populars» bascos, Alfonso Alonso, que considera el pacte inassumible i manté que de moment no planteja dimitir del seu càrrec. La signatura de l'acord es va produir tot i que Alonso havia comunicat a la direcció nacional del seu partit que no estava disposat a rubricar-lo, que el contingut elva conèixer per la premsa i que no el comparteix, mentre que fonts del seu entorn van recordar que «és el candidat» a Euskadi, ja que el Comitè Electoral el va designar el passat 11 de febrer.
Fonts del PP no van avançar si Alonso encapçalarà la llista per a les eleccions del 5 d'abril en el cas que persisteixi en la seva negativa a sumar-se al pacte i van deixar clar que l'acord no té marxa enrere, que la coalició està signada i que haurà de ser Alonso el que decideixi acceptar els termes subscrits.
Enmig de la polèmica, el PP basc va manifestar al seu compte de Twitter que sempre han defensat una coalició amb Cs per reforçar una alternativa constitucional al País Basc, però que no «queda temps per ajustar-lo a la realitat del projecte de centre-dreta que lidera». Posteriorment, va comunicar en un altre tuit que la Junta Directiva Regional analitzarà la coalició amb Cs: «Defensarem el nostre projecte, la nostra història i la nostra trajectòria, oberta a ser enfortida des de les nostres senyes d'identitat i davant el nacionalisme», van afegir.
PP i Ciutadans van emetre un comunicat conjunt per anunciar el pacte i en el mateix s'explicava l'acord entre els dos partits, però no s'esmentava Alonso com a candidat. Només van aclarir que la direcció del PP serà qui designi el candidat per als comicis bascos, mentre que garanteix «dos llocs de sortida per a Cs» a les llistes electorals, tal com totes dues formacions han acordat.
Total discrepància
Sobre l'acord, que es va tancar dijous quan Ciutadans va anunciar que se situaria als segons llocs de les llistes per Àlaba i Biscaia candidats de la seva formació, els «populars» bascos van afirmar que és «inassumible» perquè «no respon a la realitat» de la representació que tenen els dos partits a Euskadi. Reivindiquen, a més, una «trajectòria de dècades» al País Basc davant d'un partit com Cs que no té cap representació a les institucions basques.
La coalició es presenta als comicis sota el nom de PP + Cs i, segons les dues formacions, té «com a objectiu cabdal la unió de l'espai constitucionalista al País Basc i l'enfortiment de la unitat, la igualtat i la llibertat». Argumenten que han decidit sumar forces «per afrontar de manera eficaç l'amenaça del nacionalisme» i, per això, manifesten el seu compromís «de respectar els règims forals dels territoris d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia», com recull la Constitució.
A l'acord ha quedat plasmada «l'acceptació del concert econòmic basc com a instrument vigent per assegurar la llibertat, estabilitat, cohesió i desenvolupament dels ciutadans del País Basc» i es reclama que el càlcul de la quota es faci des dels principis de «màxima transparència i respectant la solidaritat entre tots els espanyols».
La líder de Cs, Inés Arrimadas, va destacar que «per fi» les forces constitucionalistes es posen d'acord per fer front» al jou nacionalista» al País Basc.
