Escal UGS va reclamar cobrar 4,28 milions d'euros de marge industrial pel manteniment del projecte Castor a favor de la UTE ACS-Cobra, del mateix grup empresarial. Una resolució de finals de 2015 demanada per Compromís revela que el Ministeri d'Indústria va detreure aquest benefici de l'import final adduint que no es podien reconèixer «costos inexistents, com els marges intragrup» que sobrepassaven els límits retributius legals. Unes argúcies contractuals recurrents en l'execució del projecte que la Comissió Nacional de l'Energia i l'executiu coneixien, almenys, des de 2012. ACS va recórrer als tribunals, per insuficient, la retribució final de 295,59 milions, anul·lada després per la sentència del Tribunal Constitucional.

Després de ser indemnitzada amb 1.351 milions d'euros pel govern del PP, l'exconcessionària del projecte Castor va presentar la factura de les retribucions pendents entre el moment de la «posada en marxa provisional» de les instal·lacions, el juliol de 2012, i l'aprovació del decret de renúncia per part del govern, el 4 d'octubre de 2014. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va reconèixer inicialment 318 milions d'euros, una xifra que havia de ser incorporada al dèficit del sistema gasista i assumida pels consumidors a través de les seves factures del gas.

La resolució de novembre de 2015 de la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri d'Indústria, a partir de les auditories presentades i aplicant també les correccions als comptes proposades per la mateixa Sala Reguladora de la CNMC, va acabar revisant a la baixa l'import dels diferents conceptes i deixant el total en els 295,59 milions. El gruix d'aquesta quantitat es destinava a la retribució financera per la inversió inicial realitzada, que va quedar fixada en 253,3 milions d'euros.

Costos d'operació i manteniment

La resta corresponia als anomenats costos d'operació i manteniment que, malgrat el fracàs de les injeccions que van causar més d'un miler de terratrèmols i van precipitar el tancament d'unes instal·lacions que mai van entrar en funcionament real el mateix setembre de 2013, Escal UGS exigia també cobrar. La principal quantitat afectada per la retallada en aquest punt va ser el marge del 10% del contracte d'operació i manteniment a favor de la UTE ACS-Cobra, empreses del mateix grup constructor: 4,28 milions d'euros a tot el període.

Indústria va determinar que no es podien reconèixer a l'exconcessionària «despeses inexistents, com els marges intragrup, que donarien lloc a retribucions per les activitats regulades superiors a les establertes per la regulació». En resposta als requeriments d'explicacions al respecte, l'empresa va reconèixer que la factura global del manteniment incorporava aquest marge del 10% per al grup controlat per Florentino Pérez.

El govern també posava en dubte que aquests encàrrecs entre filials haguessin seguit el procediment de contractació exigibles, seguint els principis de concurrència, transparència i mínim cost. Van reclamar a Escal UGS les acreditacions i els procediments seguits pels contractes que no hagués assumit directament la UTE ACS-Cobra.