El vot per correu i anticipat es dispara a les eleccions dels Estats Units

Divendres passat, sota una torrencial tempesta i tres dies abans que a Florida s'obrís el termini per a la votació per anticipat, Nick es va acostar fins al Departament d'Eleccions del comtat de Miami-Dade a Doral per dipositar en persona el seu vot per correu. Ho va fer aprofitant una visita als seus pares i no perquè estigui preocupat perquè pugui haver-hi frau, tal com suggereix Donald Trump, quelcom que aquest jove de 25 anys considera una «absoluta mentida». Poc després, van arribar al mateix lloc Janeisie, de 35 anys, i la seva mare, Iliana, de 64. Ho van fer «pel virus, només per estar segures i perquè dona confiança venir». En el cas d'Iliana, votant de Trump, també «per evitar qualsevol cosa que passi».

Són només tres dels més de 34 milions de persones que ja han votat anticipadament als Estats Units, segons les estadístiques de l'US Elections Project, ja sigui en vot anticipat o per correu, enviant en aquest últim cas les paperetes per al 3 de novembre bé pel servei postal o mitjançant el dipòsit en persona.

Aquests números a dues setmanes dels comicis representen ja més del 24% del total de vots que es van emetre a les presidencials de 2016. I constaten les previsions que aquest 2020 s'arribarà a xifres rècord i, previsiblement, se superarà la participació de 136 milions de nord-americans que van votar a les presidencials de l'any 2016 fins a superar, segons alguns càlculs, els 150 milions.

Pandèmia i entusiasme

Hi ha diverses raons que expliquen aquesta força. La principal és que la majoria dels estats han fet esforços per garantir la seguretat del vot enmig de la pandèmia de COVID-19 animant i facilitant la participació primerenca, encara que en alguns governats per republicans han intentat adoptar mesures denunciades pels demòcrates com a esforços per suprimir el vot. A Texas, per exemple, el governador va intentar reduir les bústies de dipòsit de paperetes per correu a només una per comtat, sense importar la mida de la població. De moment, la seva decisió ha estat frenada pels tribunals.

D'altra banda, després del caòtic primer debat i l'anul·lació del segon, que es va cancel·lar per desacords en el format, finalment hi haurà un nou cara a cara entre Donald Trump i Joe Biden. Serà demà. I per evitar el que va succeir en el primer, amb constants interrupcions, la Comissió de Debats Presidencials, organisme no partidista que organitza aquests debats, apagarà els micròfons del president i candidat republicà i del seu rival demòcrata durant algunes parts de l'esmentat esdeveniment.