Pedro Sánchez, el polític acostumat a navegar a mars que a estones semblen voler engolir-lo, es disposa a variar el seu rumb. Està a punt d'aconseguir els seus primers pressupostos, una vegada que se sotmetin a votació el proper dijous al Congrés i, fregant ja el final de l'any, i després de passar pel Senat, acabin formalment el tràmit parlamentari. Amb grans tensions externes i internes, però també amb grans xifres (seran els comptes públics més ambiciosos de la història d'Espanya), se'n sortirà, excepte sorpresa majúscula, amb més suports dels aritmèticament necessaris.
Superada aquesta maror que permet, a més, garantir al Govern de coalició una legislatura de vida, Sánchez pensa ja en els següents escenaris. I, d'acord amb l'eslògan que va triar per a l'acte que dissabte va protagonitzar a Ferraz per dirigir-se als militants -que no al comitè federal de el partit, clarament arraconat en aquesta etapa sanchista i que no es reuneix des de febrer, també per les restriccions de la covid-, no es posa límits a curt termini. «L'Espanya que mereixem: 2021-2026». O sigui, una Espanya en dos mandats. A continuació, algunes de les claus per dibuixar el que està per arribar en les properes setmanes.
El president sap que l'executiu, com els socis parlamentaris que li han garantit el seu aval, no ha parat de repetir que sense pressupostos nous no hi hauria cura per a les múltiples cicatrius que deixa el virus. Entre altres coses, perquè es necessiten comptes públics actualitzats per incloure els fons promesos per Europa perquè els seus estats, un a un, tornin a aixecar-se i superin la devastació pandèmica. Però des de fa setmanes hi ha un pal a la roda europea, introduït per Hongria i Polònia, que evita que l'aixeta s'obri, malgrat que la set apreta. Els mandataris d'ambdós països, l'hongarès Viktor Orban (admirat pel popular Pablo Casado, segons ha reconegut ell mateix en múltiples ocasions) i el polonès Mateusz Morawiecki mantenen vetat el pressupost de la Unió i el fons de recuperació -un paquet financer d'1,8 bilions d'euros-, en negar-se a condicionar l'ajuda al respecte a les normes de l'Estat de dret.
És previsible que Sánchez i el seu equip, com altres governs europeus, augmentin els esforços diplomàtics en els propers dies per intentar desbloquejar la situació (Espanya, a més, busca aliances urgents per fer front a la pressió migratòria que estreny en plena pandèmia, especialment a les Canàries). Mentrestant, es continuen fent passos interns per confirmar aquest esperat repartiment: recentment s'ha preparat un decret que facilita el camí per obtenir subvencions amb una «finestreta única» per a sol·licitar-les, terminis més curts i menys paperassa, entre altres qüestions. A més, l'executiu i els agents socials acaben d'acordar la constitució de nous grups de treball al voltant d'un «Pla nacional de reconstrucció», un camí que també hauran de recórrer les diferents administracions.
Catalunya i ajustos en la coalició
Pablo Iglesias ha pressionat per fer-se notar en la negociació pressupostària. Ha pressionat tant que ha tret de la «hivernació política» la coneguda com a vella guàrdia del PSOE, indignada amb l'acostament a Bildu perquè doni suport als comptes i molesta alhora amb l'aliança amb ERC. Es critica la tolerància davant les provocacions del líder de Podem, soci de coalició i vicepresident a l'executiu. Però Sánchez va dir dissabte que no hi ha d'haver cap por, que mentre ell porti «el timó», les polítiques desplegades al país seran constitucionals. A més, a l'entorn de Sánchez es fan càlculs per decidir quan s'aprova la reforma del delicte de sedició (amb repercussió a Catalunya), i es mira amb bons ulls que sigui ERC qui hagi introduït el debat sobre l'harmonització fiscal a Espanya.
