Sobreviure amb 1 euro al mes a Veneçuela

«Tot i el bloqueig criminal contra Veneçuela, estem impulsant la producció nacional i garantint l´alimentació del nostre poble», va assegurar recentment Nicolás Maduro, així com va destacar tot l´«esforç» que es realitza a través de les caixes que entreguen els Comitès Locals de Proveïment i Producció. «Els enemics de la Pàtria no han pogut, ni podran amb Veneçuela!», va assegurar el president al seu compte de Facebook.

Amb el pas dels dies van començar a ploure comentaris. «On donen aquestes caixes?, perquè jo no tinc res a casa, la caixa triga a venir un mes i no porta el que apareix a la foto», li va escriure Adrianita Pirez. «President, salutacions, però li faig una pregunta, què compraria vostè amb 300.000 bolívars mensuals -menys d´un euro-?», va voler saber Arley Rivas.

La resposta es troba als carrers, on augmenten la pobresa i la desnutrició. La inflació en el preu dels aliments durant la quarantena per la COVID-19 ha arribat al 671,8%. L´Organització de l´ONU per a l´Agricultura i l´Alimentació (FAO) ha consignat que l´increment de la desnutrició a Amèrica del Sud ha estat «impulsat principalment per la situació a Veneçuela», on es va passar d´un dèficit de 2,5 punts entre 2010-2012 a 31,4 punts en el període 2017-2019. Tot això en un context de noves eleccions legislatives que es van celebrar ahir. A l´hora de tancar aquesta edició no hi havia resultats, però tot sembla indicar que el chavisme recuperarà el control de l´Assemblea Nacional, ja que bona part de l´oposició va descartar participar en els comicis perquè els considera un frau.

L´última enquesta sobre Condicions de Vida (Encovi) que elabora la Universitat Catòlica Andrés Bello estableix que el 96,3% de les llars es troben en situació de pobresa. Dotze milions de persones, un terç d´elles pensionistes, reben un salari mínim de 400.000 bolívars, que equival a hores d´ara a menys d´un dòlar. La moneda nord-americana és el factor de regulació del mercat negre, on amb l´equivalent a una mica menys que una mensualitat es pot adquirir un paquet d´arròs o un quilogram de farina per preparar les indispensables arepas.

Per mitigar les condicions de precarietat, que el Palau de Miraflores atribueix de manera gairebé exclusiva a les sancions nord-americanes, uns 10 milions veneçolans reben a més el bo d´alimentació tan exaltat pel president, que s´acosta als cinc dòlars. L´Observatori Veneçolà de la Salut, el Col·legi de Nutricionistes-Dietistes, la Societat de Puericultura i Pediatria i la Fundació Bengoa per a l´Alimentació, entre altres entitats, han recordat, però, que Veneçuela ha estat inclosa juntament amb Etiòpia, Sudan, Nigèria, Síria i Haití, entre els països amb pitjors crisis alimentàries del planeta.

Entre 2014 i 2019, el PIB es va contraure un 65%. El col·lapse va tenir un efecte social devastador: uns cinc milions de persones han abandonat el país. La consultora Ecoanalítica calcula que des que es va reportar el primer cas positiu de covid-19, al març, els preus dels aliments s´han incrementat un 671,8%. Els veneçolans han de recórrer diàriament a l´astúcia, la tenacitat i la il·legalitat per adquirir-los.