Fa setmanes que els governs europeus van començar a pressionar la Comissió Europea demanant plans de contingència en cas del fracàs de les negociacions amb el Regne Unit. Brussel·les va respondre finalment ahir, després del fracàs en el diàleg durant el sopar de treball de tres hores de dimecres entre Úrsula von der Leyen i el primer ministre britànic, Boris Johnson, que no va servir per desencallar el Brexit. L´objectiu del nou paquet d´emergència és permetre als avions entre la UE i el Regne Unit seguir volant, als transportistes i trens creuar el Canal de la Mànega i a la flota pesquera continuar accedint als respectius caladors mentre arriba un nou acord.
«Les negociacions encara estan en marxa. No obstant això, com que el final de la transició està molt a prop i no hi ha garanties que quan arribem a un acord entri en vigor a temps, la nostra responsabilitat és estar preparats per a totes les eventualitats, inclòs no aconseguir un acord en vigor amb el Regne Unit l´1 de gener de 202», va justificar la dirigent alemanya, que durant setmanes s´ha resistit a presentar els plans per evitar un senyal negatiu que compliqués les negociacions. «Cal preparar-se per a tots els escenaris, ja que el temps s´està esgotant», va reconèixer també el primer ministre irlandès, Micheál Martin.
Londres i Brussel·les s´han donat fins diumenge per prendre una «decisió ferma» sobre el futur de les converses. Però no hi ha garanties que el termini extra donat als negociadors, Michel Barnier i David Frost, hagi de donar resultats, vist que les diferències sobre les tres qüestions clau es mantenen, i amb aquesta espasa de Dàmocles al damunt Brussel·les ha decidit respondre a les peticions plantejades amb molta insistència per països com Holanda o Bèlgica.
La Comissió Europea és conscient que en un escenari de no acord la situació serà molt caòtica, particularment en alguns sectors que es veuran afectats de manera desproporcionada com el transport o la pesca. Les propostes estaran subjectes al fet que Londres actuï amb reciprocitat i ofereixi les mateixes condicions a la UE.
El fons de recuperació i el nou marc pressupostari 2021-2027, el paquet financer d´1,8 bilions d´euros amb què la UE aspira a esmorteir l´impacte socioeconòmic de la pandèmia de coronavirus i del qual depenen tant països com Espanya, ja té el camí obert. Ha costat molt més temps de l´esperat però finalment els caps d´Estat i de Govern de la UE van acceptar la solució proposada per Berlín per aclarir l´aplicació del mecanisme que vincula el desemborsament de fons amb el respecte de l´Estat de Dret i evitar el veto d´Hongria i Polònia.
«Hi ha acord sobre el marc financer plurianual i el paquet de recuperació. Ara podem començar amb la implementació i a reconstruir les nostres economies. El nostre paquet de recuperació històric impulsarà la nostra transició ecològica i digital», va anunciar el president del Consell Europeu, Charles Michel, durant la primera jornada de la cimera que se celebra ahir i avui a Brussel·les.
Amb aquesta decisió, el Govern de Pedro Sánchez, que aspira a rebre 140.000 milions d´euros del nou fons, 72.000 milions en transferències a fons perdut, i que ja té pressupostats 27.000 milions en els comptes de 2021, comença a respirar amb tranquil·litat. Si les previsions es compleixen i no sorgeixen nous obstacles, podria rebre un avançament del 10% dels fons a partir de mitjans de l´any que ve, sempre que la UE aprovi abans el seu pla nacional de reformes i inversions que el Ministeri d´Economia que dirigeix la vicepresidenta Nadia Calviño negocia amb Brussel·les.
A més d´aquesta quantitat, Espanya aspira a rebre més de 77.300 milions del nou pressupost plurianual, 35.376 amb càrrec als fons estructurals, 34.124 dels pagaments agrícoles directes i 7.801.000 per al desenvolupament rural. «És una molt bona notícia que s´hagi desbloquejat. Tothom vol anar avançant el més ràpid possible», van celebrar fonts de Moncloa sense donar una data en la qual poden arribar les primeres ajudes.
El següent pas perquè el nou pressupost entri en vigor l´1 de gener serà concloure la tramitació final dels reglaments, amb la votació final al ple de Parlament Europeu, i l´aprovació per part dels 27 parlaments nacionals de la decisió de recursos propis, un pas essencial perquè la Comissió Europea pugui emetre deute amb el qual captar els 750.000 milions del nou fons.
Per superar el bloqueig de Polònia a i Hongria ha estat necessària la diplomàcia germànica i una declaració política interpretativa que va generar a última hora els dubtes de països com Luxemburg i Holanda, que van demanar «garanties jurídiques» que el compromís alemany no limitarà l´abast del mecanisme i que el reglament tindrà primacia davant els tribunals. El resultat final amaga l´habitual exercici d´equilibrisme europeu.
