Deu persones van resultar ferides en diferents enfrontaments a les ciutats de Washington DC i Olympia entre grups de manifestants que donen suport al president dels Estats Units, Donald Trump, i els detractors d´aquest. Els disturbis més intensos van tenir lloc a Washington DC, on una manifestació de simpatitzants del president va acabar convertida en una batalla campal entre membres del grup d´extrema dreta Nois Orgullosos (Proud Boys) i membres del moviment d´extrema esquerra Antifa, que formaven part d´una contramanifestació.
La policia es va veure forçada a intervenir per disseminar les bandes en uns disturbis que en els quals hi va haver deu ferits, entre els quals hi ha dos policies ( la seva vida no es troba en perill), i quatre ferits per arma blanca, tots en estat crític.
Les forces de seguretat van arrestar 22 persones, deu per assalt, sis per atacar un policia, quatre per actes vandàlics, dos per travessar un cordó policial i un per posseir una arma prohibida.
Els grups es van llançar petards els uns als altres i en els disturbis es van utilitzar armes atordidores i gas pebre. Els xocs es van intensificar en caure la nit prop de la plaça Black Lives Matter, rebatejada després de les protestes per la igualtat racial que van omplir els carrers del país aquest estiu.
Abans dels incidents, milers de manifestants havien protestat contra el presumpte frau electoral que consideren que hauria causat la derrota de Trump davant el candidat demòcrata Joe Biden a les eleccions presidencials del passat 3 de novembre, un frau del qual ni el president ni els seus simpatitzants han trobat cap prova. Així mateix, incidents similars van tenir lloc a la ciutat d´Olympia, a l´estat de Washington, al nord-oest del país.
També hi va haver un ferit de bala, un manifestant d´esquerres que va rebre un tret per part d´un partidari de Trump, segons va explicar The Seattle Times. Segons declaracions de la policia, tots dos bàndols anaven «fortament armats» per a la confrontació.
D´altra banda, el jutge federal Brett Ludwig va desestimar la demanda de la campanya de Donald Trump contra el resultat de les eleccions presidencials del 3 de novembre a Wisconsin, l´últim cop judicial als intents del president sortint de revertir la victòria de Joe Biden. Els arguments de la demanda «fallen pel que fa a dret i fets», va explicar Brette en el seu dictamen.
La demanda buscava anul·lar més de 220.000 vots per correu i avançats dels comtats de Dane i Milwaukee perquè no haurien estat sol·licitats degudament i per la falta d´informació en la documentació.
Divendres, el Tribunal Suprem va rebutjar un recurs de l´estat de Texas que demanava un recompte a Wisconsin, Pennsilvània, Geòrgia i Michigan que estava avalat per 18 fiscals republicans i 126 membres de la Cambra de Representants. «No hem acabat. Creu-me», afirmava l´advocat personal de Trump, Rudy Giuliani. Mentrestant, el Col·legi Electoral es prepara per a la reunió d´avui que segellarà la victòria de Biden, que compta amb 306 vots de representants, pels 232 de Trump.
En aquest sentit, bona part de l´equip de seguretat nacional treballa per a una consultora que s´anuncia a la seva pàgina web com un pont entre la Situation Room de la Casa Blanca i els consells directius de les empreses. El potencial secretari de Defensa està a sou d´un dels més grans contractistes d´armes del Pentàgon. Dos dels principals assessors econòmics surten de la pedrera del més gran inversor de fons del món. I la responsable del pressupost dirigia un laboratori d´idees finançat per països estrangers i grans empreses.
Aquestes són algunes de les connexions corporatives del ?gabinet que està formant el president electe dels Estats Units, un Joe Biden que ha promès crear «l´sdministració més rigoro?sament ètica de la història» del país.
