Queia la nit a Washington, una nit gèlida en un país encara estupefacte per les imatges viscudes una estona abans, quan una torba de centenars de seguidors del president Donald Trump va assaltar el Capitoli per intentar impedir que les dues cambres del Congrés reunides en el seu interior certifiquessin la victòria de Joe Biden a les eleccions de novembre. El gran altar de la democràcia nord-americana acabava de ser profanat. Els mitjans i la classe política parlaven d'insurrecció. I volaven les crítiques a l'instigador de la violència,un Trump que poc abans havia demanat als seus que anessin fins al Capitoli després d'afirmar que mai reconeixeria la seva derrota. Però entre els assaltants es respirava l'alegria tòxica de la victòria. «No som vàndals ni terroristes, estem defensant la democràcia», deia un d'ells encara emocionat.

Per a llavors el Capitoli havia estat ja desallotjat, després d'unes hores de terror i caos que van obligar les seves senyories a amagar-se sota els seus pupitres mentre la policia aixecava improvisades barricades davant les portes de les dues cambres. La sessió va quedar suspesa temporalment i, mentre alguns assaltants es passejaven pels passadissos regis de l'edifici amb banderes confederades, una dona moria d'un tret de la policia. «Vam entrar per la força després d'enfrontar-nos amb la policia a les portes del Capitoli. Ens van tirar gas lacrimògen, però no els va servir de res», explicava H. G., un jove de vint anys arribat des de Boston, professor de meditació i vestit amb una samarreta de «I love Trump».

H.G. no sap si l'assalt es va planejar de forma premeditada, tot i que va escoltar diversos grups parlant del tema durant els primers compassos de la manifestació convocada pel trumpisme per protestar contra el desacreditat frau electoral. «Jo no en diria insurrecció perquè no hi va haver intenció de prendre el poder, però és cert que allà dins ens vam sentirmolt poderosos». No només van entrar per les portes. Altres van rebentar les finestres i es van enfrontar a cops de puny amb els agents. Les bombes de fum van ressonar a l'edifici, però inexplicablement la policia es va veure superada.

«No és només que ens hagin robat les eleccions, és que no volem viure en un país governat per Biden», deia A.G., un soldador de 25 anys arribat des de Nova Orleans que va participar en l'assalt. Un dels seus amics es va fer una foto al despatx de Nancy Pelosi. Un altre va robar una bandera. «No sé què passarà ara. Tot sembla indicar que Trump perdrà. Em temo que hi haurà més disturbis i violència». Entre el trumpisme les conspiracions són moneda comuna. Part del país ha abraçat la realitat paral·lela creada pel president, que no ha dubtat a amplificar tota classe d'absurds deliris per satisfer els seus interessos personals, per més que estiguin destruint el país.

Molts deien dimarts que Biden és un espia a sou de la Xina o un dels artífexs al costat dels Clinton, els Obama o la meitat dels actors de Hollywood d'aquesta fantasiosa conspiració promoguda per QAnon que els acusa de formar part d'una secta satànica que segresta nens per beure's la seva sang. «La gent està furiosa i espantada pel que pugui fer Biden», deia J.D. després de repetir alguna d'aquestes idees. «Som molts els que pensem que una guerra civil és necessària», afegia.

Poques hores després del pandemònium, es va reprendre la sessió al Congrés per certificar la victòria de Biden, no sense les objeccions de desenes de republicans, còmplices de les moltes envestides del president contra la democràcia. També aquesta última. Encara que només li queden a Trump dues setmanes al poder, alguns demòcrates estan contemplant un nou «impeachment», mentre des del bàndol republicà es parla d'invocar l'Esmena 25 per apartar-lo del càrrec en considerar que «és incapaç de complir els poders i deures que són propis del seu càrrec».