Dues setmanes després d'arribar a la presidència del govern, Mario Draghi ha canviat tot l'equip que gestiona l'emergència per la pandèmia i el pla de vacunacions. «Cal donar un gir total», havia dit Draghi, amb la mirada posada a les ja 500 petites i mitjanes zones vermelles del país (Bolonya es tanca avui) i la soca britànica que avança ràpidament fins a obligar a tancar les escoles de mig país. «Serà un mes difícil», havia dit diplomàticament el titular de Sanitat, Roberto Speranza.
L'última acció de Draghi ha estat la substitució (li ha demanat que dimiteixi) de l'interventor extraordinari per a l'emergència, Domenico Arcuri, una de les cares més mediàtiques d'aquest any, substituint-lo per un general. «Vull el militar que més sàpiga de logística», va demanar Draghi a Defensa, que li va assenyalar Francesco Paolo Figliuolo, amb una vida transcorreguda a l'Afganistan, Kosovo i a les casernes d'Itàlia. Mai ha concedit cap entrevista. «Un home màquina», li diuen.
Cap mitjà d'informació italià acusa Draghi de militaritzar la pandèmia, sinó que li donen suport a causa d'una certa incapacitat de gestió per part de les autonomies. Des de dilluns es publica repetidament que Itàlia és el país més endarrerit de la UE en vacunacions (5,05% de la població), que hi ha autonomies que encara no han fet servir un sol vial d'alguna vacuna, o que més de 800.000 vacunes han estat inoculades de forma irregular. «L'última peça que falta és usar l'article 120 de la Constitució per disminuir el poder dels presidents regionals en matèria sanitària», escrivia el diari progressista Domani, fent referència a un aspecte (la transferència de Sanitat) dels més criticats d'aquest any.
Errors de gestió
A Arcuri li retreuen nombrosos errors comesos durant la seva gestió, alguns dels quals poden ser atribuïts al desconeixement que a l'inici tenien els governs sobre la gestió d'una pandèmia. Com haver creat una aplicació com immu (equivalent al Radar COVID espanyol), que no ha funcionat, o haver promès un augment de les UCIs que no va fer.
