El Papa apel·la al diàleg interreligiós després de veure l'aiatol·là Al Sistani

«Des d'aquest lloc, on la fe va néixer, des de la terra del nostre pare Abraham, afirmem que Déu és misericordiós, i que la major blasfèmia és profanar el seu nom odiant els nostres germans i germanes. L'hostilitat, l'extremisme i la violència no neixen d'un cor religiós: són traïcions a la religió. No hi haurà pau mentre les nostres aliances siguin contra altres».

Són paraules de papa Francesc, pronunciades ahir dissabte a la ciutat antiga d'Ur, bressol de civilitzacions i de les tres religions monoteistes: és en aquest lloc on va néixer i va viure part de la seva vida, segons la Bíblia, Abraham. Per judaisme, cristianisme i islam, Abraham és profeta.

I ha estat aquesta ciutat la que ha centrat la part més important del diàleg interreligiós en la visita oficial que el Papa realitza fins dilluns a l'Iraq. A Ur, Francesc es va reunir amb representants de les comunitats cristianes, xiïtes, sunnites, yazidites i sabees de l'Iraq. Junts, van llegir passatges de la Bíblia i de l'Alcorà que parlen d'aquesta ciutat mil·lenària i del profeta que hi va néixer. «Germans i germanes de diferents religions, aquí som a casa», va dir el pontífex.

No obstant això, la jornada de dissabte per al Papa havia començat amb un altre esdeveniment. Ha estat un fet històric; la primera vegada que una cosa així passava: Francesc visitava a casa seva l'aiatol·là Al Sistani, màxima autoritat xiïta a l'Iraq i una figura amb una autoritat moral i religiosa incomparable al país.

La trobada va ser a porta tancada, però l'oficina d'Al Sistani va publicar un comunicat del que s'havia parlat: «Han discutit sobre injustícies, l'opressió, la pobresa, la persecució per ideologia i religió i l'absència de justícia social».

Al Sistani «li ha expressat al Papa el paper que han de tenir els grans líders religiosos a limitar totes aquestes tragèdies». «Els cristians, com tots els ciutadans de l'Iraq, han de viure en pau i seguretat, i les autoritats religioses hem de protegir-los a ells i a tots els altres que han patit injustícies i dolor en aquests últims anys», deia la màxima autoritat xiïta a l'Iraq.

Després de la trobada amb Al Sistani, Francesc va volar a la ciutat antiga d'Ur. Allà, a més de la lectura de textos religiosos, van parlar dos amics, Daud i Hassan.

Tots dos, davant el pontífex, van explicar la seva història: tots dos, un cristià i l'altre musulmà, ungla i carn des de petits, van decidir fa poc obrir un negoci junts. «No som de la mateixa religió, però creiem que el nostre exemple mostra que uns i altres podem viure junts i ser amics. No volem ni la gu erra ni la violència ni l'odi. Volem que la gent del nostre país treballi junta, i que siguin amics», explicava Hassan.

«M'ha afectat el testimoni de Daud i Hasan... Estan construint un futur junts. Necessitem aconseguir alguna cosa bona, sobretot per a la gent jove», deia Francesc, que ahri a la tarda va tornar a Bagdad, on va celebrar una missa a la catedral caldea de Sant Josep.

«Està a les nostres mans, especialment entre nosaltres, els creients, convertir els instruments d'odi en instruments de pau. Està a les nostres mans apel·lar als líders de les nacions perquè aturin la proliferació armamentística i donin pas a la distribució de menjar per a tothom. Massa gent al món no té prou menjar, medicina, educació, drets ni dignitat», va continuar el pontífex.