El PP va aconseguir ahir neutralitzar la moció de censura que li van presentar el dimecres el PSOE i Ciutadans a la Regió de Múrcia. Tres trànsfugues del partit d'Inés Arrimadas (Isabel Franco, Valle Miguélez i Francisco Álvarez) van trencar la disciplina de partit i van incomplir el que ells mateixos van signar el dimecres a canvi d'entrar en l'executiu de Fernando López Miras. Fins ara, només Franco formava part del Govern regional com a vicepresidenta i consellera de Dona, Igualtat, LGTBI, Famílies i Política Social. Des del dilluns es posaran a treballar també com a consellers Miguélez, que assumirà el departament d'Empresa i Indústria, i Álvarez, que s'encarregarà d'Ocupació, Universitat i Recerca.

«M'avergonyeix que el meu partit compri voluntats d'aquesta manera», es lamentava un diputat que reclamava no ser «curtplacista» i calcular el mal que això fa a la imatge del partit enfront de Vox, impol·lut per no tenir història ni herències. Un altre es queixava de ressuscitar «les males arts d'Esperanza Aguirre i el ´tamayazo'», en referència als dos diputats socialistes que, el 2003, van impedir l'elecció de Rafael Simancas (PSOE) com a president de Madrid. Aquella operació va obligar a repetir les eleccions i les va guanyar la lideresa per majoria absoluta. No obstant això, el sentir d'aquests dos diputats no era la tònica general ahir en el PP, on l'alegria per retenir l'Executiu de Múrcia, que els conservadors governen des de fa 26 anys, s'imposava a l'ètica. La presentació de la moció de censura, dimecres passat, va descol·locar a Pablo Casado i al seu número dos, el murcià Teodoro García Egea, qui, amb aquesta última maniobra que ell ha pilotat en persona, es rescabala i dóna un cop d'autoritat davant els quals dubten de la seva capacitat com a secretari general.

Compareixença

Primer la direcció nacional va filtrar la notícia i, després, sobre les dues de la tarda, López Miras va comparèixer envoltat de tots els seus consellers, també els tres trànsfugues, encara que només Franco, que seguirà de vicepresidenta, va prendre la paraula. Va explicar que el dimecres va signar el document de la moció de censura per «disciplina de partit», però ho va pensar més i va arribar a la conclusió que els ciutadans murcians no la van triar «per a lliurar el Govern de Múrcia a Pedro Sánchez i molt menys trair a les murcianes i murcians per ambicions personals».

«Espectacle vergonyós»

López Miras va demanar a socialistes i taronges que retirin «urgentment» la moció de censura, que ha de debatre's els pròxims dimecres i dijous. El president autonòmic va dir que els murcians han assistit amb «perplexitat» al «espectacle vergonyós i lamentable» d'alguns representants més preocupats pel seu «interès particular» que pel general. «Les ambicions personals d'uns pocs mai poden triomfar. Avui guanya la responsabilitat, el compromís i gana la Regió de Múrcia», va proclamar.

El PSOE i Cs necessitaven tots els seus vots per a tombar a López Miras: els 17 dels socialistes i els sis dels taronges, per a aconseguir la majoria absoluta. Així i tot, si fallaven dos diputats de Cs, els seus vots podrien ser substituïts pels dos escons de Podemos perquè la censura prosperés. Però si eren tres els que feien marxa enrere, com va passar ahir, es convertia en missió impossible.

Crisi de lideratge

L'anunci va agafar totalment per sorpresa al PSOE. Els socialistes desconeixien que hi hagués d'haver fugides de Cs. «És fals», van respondre fonts de la direcció del partit en un primer moment, subratllant que els taronges els havien assegurat que tots els seus diputats en la Cambra autonòmica s'havien compromès amb la moció, informa Juan Ruiz Sierra. Però en el partit de Pedro Sánchez van acabar assumint aquest gir en el guió, acusant el PP de «comprar» diputats de Cs, un verb que també van usar els taronges per a rebutjar la maniobra. «El que estem vivint no és fer política. És corrompre la política. Això és la corrupció sistèmica del PP», va escriure a Twitter la sotssecretària general del PSOE, Adriana Lastra.