La pandèmia mundial de la covid-19 no té precedents en els darrers 100 anys i això ha fet que en l'últim any s'hagin fet afirmacions que després s'han demostrat total o parcialment equivocades, i que s'hagin pres decisions que posteriorment s'han vist poc efectives o fins i tot contraproduents. Polítics, epidemiòlegs i sanitaris no havien gestionat mai una crisi similar. Les declaracions inicials des dels diferents governs cridaven a la calma i asseguraven que els pocs casos que hi havia a l'Estat es podrien controlar. La realitat ben aviat ho va desmentir i pràcticament ningú surt ben parat d'un repàs a l'hemeroteca.

El 31 de gener, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, va afirmar que Espanya no tindria, «com a molt, més enllà d'algun cas» de covid-19. Si hi ha transmissió, serà molt limitada i controlada». 15 dies més tard, el 16 de febrer, Simón se sorprenia per l'«excessiva» preocupació de la ciutadania pel coronavirus.

A Catalunya, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, assegurava l'11 de febrer que «si hi hagués algun cas», estaven «preparats per afrontar-lo i donar-hi resposta». El 24 de febrer, el llavors secretari de Salut Pública de la Generalitat, Joan Guix, va manifestar que «en aquests moments el nostre problema és la grip». L'endemà, la consellera de Salut, Alba Vergés, va afirmar que no hi havia «cap problema amb les persones que han estat a Itàlia». També va manifestar que «les mascaretes no són requerides, ni recomanables i no aporten gens de seguretat». El 26 de febrer, Guix va afegir que la mascareta no té sentit si la persona no està malalta, i va apuntar que les mesures d'higiene a prendre són «les habituals de la grip estacional».

També el ministre de Sanitat, Salvador Illa, es va pronunciar sobre l'ús de la mascareta el 27 de febrer. «No s'ha d'utilitzar pel carrer», afegint que s'havia generat un «pànic completament irracional». En la mateixa línia es va expressar Simón: «No té sentit que la població sana porti mascaretes». Mentrestant, part de la població va córrer a comprar mascaretes higièniques a les farmàcies, que ben aviat van esgotar estocs i van apujar preus. No va ser fins a mitjans d'abril que les autoritats en van repartir gratuïtament. Es van fer obligatòries a tot arreu el 7 de juliol.

Les escoles van ser les primeres a tancar, fins i tot abans de l'estat d'alarma. L'11 de març, el president de la Generalitat, Quim Torra, assegurava que era possible que calguessin mesures «més dràstiques i contundents» que les que s'havien pres fins llavors. El 13 de març ja no van obrir les escoles i Torra va demanar el confinament. El 4 d'abril, encara a moltes setmanes de començar la desescalada, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, apuntava que Espanya estava començant a veure «la llum al final del túnel pel que fa al control i la derrota de la pandèmia». No va ser fins al 21 de juny que es va poder tornar a circular amb llibertat.