El cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, estan buscant aquests dies el cos a cos per mobilitzar els seus respectius electorats davant els comicis autonòmics del 4 de maig. No hi ha declaració de la presidenta de Madrid en la qual no faci referència al cap de l'Executiu: «El president del Govern o menteix o està ocultant dades de les vacunes», va assegurar dimecres. Un dia després el va instar a «estudiar totes les vies» per aconseguir antídots, també el rus. I el dirigent socialista també fa el mateix, amb càmeres i sense càmeres (encara que amb periodistes). Aquest tu a tu entre els dos deixa de banda el candidat del PSOE a la comunitat autònoma, Ángel Gabilondo, amb una tendència àtona en les enquestes i centrat en el missatge que el seu serà un Govern «seriós», davant el desgavell amb què caricaturitza l'Executiu autonòmic.
Segons admeten en l'equip d'Ayuso, aquesta estratègia de xoc (ja practicada durant el confinament en aquelles conferències de presidents autonòmics en què la dirigent va aconseguir col·locar el focus sobre ella mateixa setmana rere setmana) li permet aparèixer com una víctima de Moncloa al mateix temps que enforteix el seu perfil polític i s'erigeix en un referent per al votant de dretes.
Totes aquests picabaralles entre ells suposen hores d'informatius i ocupar pàgines de diaris. El sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) d'aquesta setmana assenyalava que Ayuso és la presidenta preferida per al 64,6% dels votants de Vox, en detriment de la candidata ultra, Rocío Monasterio (25%). El 61% dels que van apostar per Ciutadans a les eleccions de 2019 també volen l'aspirant del PP per davant del cap de cartell dels taronges, Edmundo Bal.
Nou enfrontament
Després que dimarts Sánchez i Ayuso competissin per veure qui es penjava millor la medalla del ritme de vacunació, a finals de setmana tots dos es van enfrontar per la gestió global de la pandèmia. Sánchez no es va atrevir ahir a dir davant les càmeres el que havia dit sense elles, encara que va deixar l'encàrrec: amb les dades oficials sobre la taula, va assegurar, Ayuso no té cap motiu per presumir de la seva feina en aquesta crisi sanitària a la Comunitat de Madrid.
El cap de l'Executiu, de visita a Dakar (Senegal), havia qüestionat dijous a la nit en una rotllana amb periodistes la comptabilització de les dades de contagi per part de les autoritats madrilenyes, va informarl'agència Efe. Va assegurar que no registren totes les persones infectades. Una notícia que Ayuso no va tardar a respondre de bon matí: «Es creu el lladre que tots són de la seva condició». «No pot ser que una administració superior carregui contra una altra inferior», va rematar la dirigent, aprofundint en el seu victimisme.
El president del Govern no es va atrevir a deixar gravat que l'Administració madrilenya menteix, però sí que va afirmar que les xifres «parlen per elles mateixes» i va exigir a la cap de l'executiu autonòmic que es posi a «treballar per reduir la corba de contagis». Sánchez portava les dades oficials apuntades per destacar-les: la incidència de contagiats en els últims 14 dies per cada 100.000 persones és de 315 casos a Madrid, xifra molt superior a la mitjana espanyola (174). «Quan una comunitat està per sobre dels 250 la situació és de risc molt alt», va avisar. Sobre els llits UCI ocupats per pacients de coronavirus, va assenyalar que a Madrid suposen un 38,56% i la mitjana espanyola se situa en un 20,26%. «Les xifres són molt més expressives que les paraules», va afegir.
El comentari als periodistes sobre les xifres falses també va obtenir el retret del viceconseller madrileny de Salut Pública i Pla COVID-19, Antonio Zapatero, que va demanar a Sánchez, sense cap èxit, «que aporti proves o demani perdó».
«Descontrol» en la vacunació
El líder de PP, Pablo Casado, va exigir a Sánchez que convoqui de forma «immediata» una reunió de la Conferència de Presidents per aclarir el marc legal que s'aplicarà una vegada que acabi l'estat d'alarma, el 9 de maig, i que el Govern ofereixi explicacions davant el «descontrol» de la vacunació. Aquest òrgan de coordinació entre autonomies i Moncloa no es reuneix des d'octubre.
