Una investigació ha tret a la llum les restes mortals de 215 menors d’edat en una fossa comuna d’una escola al Canadà tancada el 1978 i aixecada per facilitar la integració de la població indígena. Es tracta de l’Escola Residencial Índia Kamloops, a la Colúmbia Britànica, on ja treballen els forenses per determinar la causa exacta i la data de les morts, segons va informar ahir la televisió pública canadenca, CBC.
La troballa va ser anunciada pel cap de la tribu índia Tk’emlups et Secwepemc. «Fins on sabem, les d’aquests nens perduts són morts indocumentades. Alguns tenien només tres anys», va explicar la cap de la comunitat de Kamloops, Rosanne Casimir, en declaracions a la cadena britànica BBC.
Assimilació forçosa
Aquest tipus d’escoles es van crear als segles XIX i XX per assimilar de forma forçosa els joves indis i estaven finançades per l’Estat i gestionades per organitzacions religioses.
La de Kamloops era la més gran del país, oberta el 1890 sota una administració catòlica, i acollia al voltant de 500 estudiants en el seu moment àlgid, a la dècada de 1950. El 1969 el Govern federal en va assumir la gestió i la va convertir en residència estudiantil i així va funcionar fins al seu tancament, el 1978.
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va reconèixer ahir aquests fets com un «dolorós recordatori» d’«un capítol vergonyós de la història del nostre país». La ministra de Relacions Indígenes, Carolyn Bennett, ha criticat aquests internats, manifestació d’una «vergonyosa» política colonial i s’ha compromès a «retre homenatge a aquestes ànimes innocents perdudes».
Maltractaments i abusos
Entre 1863 i 1998 es calcula que més de 150.000 menors indígenes van ser arrencats de casa seva i internats en aquestes escoles en què no se’ls permetia parlar el seu idioma o manifestar la seva cultura i on eren freqüents els maltractaments i abusos.
Una comissió d’investigació va concloure el 2015 que molts dels menors no van tornar mai a les seves comunitats i va reconèixer així un «genocidi cultural». El Projecte Nens Perduts ha identificat fins al moment més de 4.100 menors morts durant la seva estada en aquests internats, molts dels quals van ser sepultats als mateixos recintes escolars.
La taxa de mortalitat dels alumnes indígenes entre 1941 i 1945 va ser gairebé cinc vegades superior a la de la resta de menors del país. En els anys 60 i fins al tancament de l’últim internat el 1996, aquesta taxa va disminuir, encara que va seguir sent dues vegades més alta. Diversos estudis han establert vincles entre l’experiència als internats i problemes de salut mental, drogoaddicció, alcoholisme i violència.
