El 1920 hi va haver eleccions generals a Espanya i només van poder votar els homes. Es va fundar el Terç d’Estrangers, conegut més tard com la Legió. La Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat anarquista, va ser declarada il·legal. Són esdeveniments que semblen molt llunyans, procedents d’una realitat completament diferent a l’actual. L’Espanya d’avui té poc a veure amb aquella. Però en termes de morts, en canvi, 1920 i 2020 estan molt propers. Cal retrocedir fins a la primera data, al final de l’epidèmia de la grip espanyola, per trobar una xifra de morts superior a la de l’any passat.

El 1920 van morir 494.540 persones. El 2020, segons les dades difoses ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 492.930, un 17,7% més que el 2019. La població espanyola era fa un segle molt menor que la d’ara: 21.388.551 habitants davant de 47.329.981. És un factor a tenir en compte. Però ni tan sols l’any més cruent de la Guerra Civil, 1938, les xifres de morts van superar les de l’any passat: van ser 484.940, 7.990 menys que el 2020.

Aquest espectacular creixement de la mortalitat també ha provocat que l’esperança de vida disminueixi en 1,24 anys respecte el 2019, en situar-se en els 82,34 anys.