Revés per a l’extrema dreta a les eleccions regionals franceses

«Els nostres electors no s’han desplaçat». Així va justificar la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, el revés que va patir el seu partit a la primera volta de les eleccions regionals i departamentals franceses. Amb un 19,3% dels sufragis, la formació ultraconservadora va perdre deu punts respecte als mateixos comicis de 2015, i només apareix al capdavant d’una regió, on el seu candidat no tindrà fàcil guanyar a la segona cita amb les urnes. L’abstenció, superior al 66%, un rècord històric, va ser, sens dubte, la protagonista de la jornada, però la baixa participació podria no ser suficient per explicar el fracàs del Reagrupament Nacional (RN).

En els últims mesos, els temes favorits de l’extrema dreta, en especial la seguretat, han ocupat bona part del debat polític i mediàtic, planant sobre la campanya del plebiscit, l’últim abans de les pròximes presidencials. En aquest context, els sondejos vaticinaven un important ascens dels ultraconservadors i, fins i tot, la seva victòria a la regió de Provence-Alpes-Côte-d’Azur (Paca).

No obstant això, el resultat està molt lluny del triomf i s’acosta a la desfeta. N’hi ha prou amb comparar la posició de la formació ultra en aquesta primera volta amb l’assolida el 2015, per adonar-se del mal resultat de Le Pen. En aquell temps, el Front Nacional, rebatejat com a Reagrupament Nacional el 2018, va aconseguir la primera posició a sis regions –Paca, Hauts-de-France, Grand Est, Bourgogne-Franche-Comté, Centre-Val de Loire i Occitanie-, i va ser el partit més votat amb un 27,7% dels sufragis.

«Quan dos de cada tres francesos es van quedar a casa, el dia de l’escrutini és molt complicat treure lliçons», va intentar argumentar el vicepresident de la formació, Jordan Bardella, la nit de diumenge. L’eurodiputat, de 25 anys i cap de llista de l’RN a la regió d’Île-de-France, va experimentar en primera persona el fracàs del seu partit: amb només un 13,6% dels vots, surt menys afavorit que Wallerand de Saint-Just, el candidat lepenista, que fa sis anys va aconseguir un 18,4%.

A menys d’un any de les eleccions presidencials, aquests resultats podrien repercutir en l’agenda dels ultraconservadors. «Al pròxim congrés nacional de l’RN a Perpinyà (3 i 4 de juliol), Le Pen planeja designar el pròxim president de la formació i els pobres resultats de Jordan Bardella, en principi favorit per fer-se amb el càrrec, podrien passar-li factura», explica Jean-Yves Camus, politòleg especialista en l’extrema dreta.

Victòria insuficient

A Paca, el candidat ultra Thierry Mariani, antic membre de la dreta tradicional Els Republicans (LR) i exministre de Nicolas Sarkozy, va aconseguir imposar-se al candidat conservador, Renaud Muselier, amb un ajustat avantatge que complica la seva eventual victòria a la regió. De nou, l’abstenció seria la responsable del decebedor resultat: «Sembla clarament que la nostra llista és la primera víctima de la baixa participació», va assegurar Mariani després de conèixer els primers resultats.