La mascareta seguirà sent opcional en exteriors sempre que s'estigui a més d’1,5 metres de la resta de persones. El Congrés dels Diputats va convalidar ahir dimecres el Reial decret llei que va permetre aquesta relaxació ja el 26 de juny. L'últim tràmit de la iniciativa ha arribat a la Cambra baixa, però, en plena cinquena onada de contagis, amb una incidència de més de 600 casos a 14 dies per 100.000 habitants, i amb algunes comunitats autònomes sol·licitant als tribunals que els permetin el toc de queda.
El reial decret llei va superar el llistó amb 180 vots a favor (els 155 que sumen PSOE i Unides Podem més els de Cs, Bildu, Més País i Compromís), 90 en contra (PP, Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries) i 78 abstencions (entre elles la de Vox, ERC, PNB i Junts). Republicans i nacionalistes bascos, socis habituals de Govern de coalició, van donar una «abstenció crítica» perquè retreuen a l'executiu que no negociï amb ells i actuï com si tingués majoria absoluta. Vox també es va abstenir tot i que per una altra raó: acusen Moncloa d’aprovar la retirada (parcial) de la mascareta a finals de juny «per tapar els indults» als dirigents de l’1-O, aprovats en Consell de Ministres el dia 22.
«Missatge de falsa seguretat»
El PP va votar en contra i va tornar a demanar una llei de pandèmies per «facilitar la tasca de l’autoritat sanitària en la lluita contra el covid» i evitar la disparitat jurídica que afecta les comunitats: els tribunals superiors de justícia han permès a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Cantàbria que implantin tocs de queda, mentre que els han denegat a Canàries, Extremadura i Navarra. Els conservadors veuen imprescindible un «pla b jurídic», sobretot ara que el Tribunal Constitucional ha fallat en contra del primer estat d’alarma i ha deixat escrit que s’hauria d’haver utilitzat l’estat d’excepció. Els populars creuen, a més, que la possibilitat de treure’s la màscara a l’exterior ha enviat un «missatge de falsa seguretat» que «ha contribuït» a l’arribada de la cinquena onada.
La ministra de Sanitat, Carolina Darias, encarregada de defensar el reial decret llei, va afirmar que el Govern es va decidir a fer aquest pas davant de l’«evidència científica» que la mascareta no cal si hi ha distància física i també per les dades de vacunació, amb un 51,3% de la població espanyola amb pauta completa. Es tracta, va continuar, d'una mesura d'alè per recuperar una mica de «la vida normal» que hi havia «abans que la pandèmia impactés de ple» a la societat. «El debat no és si mascaretes sí o mascaretes no. Continuen sent obligatòries al nostre país. Es tracta d'una mínima regulació«, va argumentar Darias, que va insistir que és obligatori portar-les si no es pot mantenir una distància d’1,5 metres. És a dir: en una terrassa d'un bar, si la separació no és suficient entre comensal i comensal, hauran de mantenir la mascareta col·locada quan no estiguin menjant res.
